dijous, 2 d’octubre del 2014

crit de branca morta


                     tot seguint anton

   

   
en el cementiri d’aigua
on perduren les teves despulles
avui no s’esberlarà
la porcellana valuosa del record.
el teu cos és acaronat per l’oneig...
alces al cel, el crit de branca morta,
el crit desarrelat d’un bosc ja oblidat.
un crit que denúncia agònica nuesa
en frases sens paraules...
un crit de desterrat en terra estranya !!

la mar, compren,
i besa el teu dolor amb blanc d’escuma.

                                        baba


ELS TEUS ULLS... boli ràpir



Tot seguint a Pilar.- S’esbocinen en ombres

S’esbocinen en ombres
els meus versos lúdics.
Caminen pel mar calmat
dels teus ulls acollidors.
Les flors, paraules perfumades,
esdevenen en la calma mirada
que flueix en dedicatòria.
Tinc la crossa, alcandora amable,
que em vesteix i m’acompanyarà sempre.

Avui no s’esberlarà
La porcellana valuosa del record.

.............. Anton.

Bocins




S'esbocinen en ombres
les espurnes de la nit,
cada raig d'estrena a les albades,
el silenci, i tantes i tantes paraules...

Sense mesura ni lloc pel record,
sense aquella volguda remor de fons,
sense espai al teu càlid àmbit,
sense sospirs ni recances. Ni un adéu.

Són magma ja invisible,
són matèria que abasteix el futur,
són bocins un dia del puzzle
que entre llum i foscor composarà,
peça a peça, la subtil simfonia del món...

Vaivé



Em faig aigua.
Reneixo salvatge i dolça
en tos ulls, absents,
perduts entre records.
Sóc en tu, sense ser-hi,
vestida de llunyania.
Ell vent, bressola
la sal marmòria;
passadís obert,
a remolins eterns que 
et llisquen pel rostre
i s’esbocinen en ombres.


Tot seguint la frase de Mònica: Em faig aigua

Aigua teixida


Teixia l'aigua que sóc,
Per ser aigua i suport.
Fluint, suaument,  la força.

dimecres, 1 d’octubre del 2014

Confessió d'una teranyina enamorada de la rosada a una branca

M'enduc totes les gotes d'en Xavier en una teranyina, 

Em sostens perquè entens la làbil fortalesa del que sóc.
La seva presència em transforma.
Deixo de ser, per ser amb ella.
Efímeres com som,
ens fem perpètues en tu.
I restem sostingudes,
en l'exacte mesura que pots acollir-nos.
Em faig aigua teixida d'ella i ella es fa imatge.
I tu, ferma també en la teva fragilitat,
vols fer dels temps un al.liat:
si res gosses trencar l'encís,
d'aquest instant precís en que tu em tens
i jo la tinc.

Contra tots els oblits

(Segueixo a partir del darrer vers de "baba - 44")

Sentiments i sensacions que crèiem sepultats
sota tres-cents anys de pluges.
Contra tots els oblits:
els paraigües clamen.

I cada gota és un crit.

gotes de llum


 mercè  =  baba

 segueixo amb les gotes de llum que aquí podeu veure

  

gotes de llum
il·luminant més enllà, de las imatges pròfugues
els records despertats.
més enllà encara, quan mires dins del cor,
retrobaràs aromes que creies oblidades,
deixades sens pensar al marge del camí.
aromes, que ara cobren importància.
petites gotes d’essència
soterrades en l’àmbar de la vida,
quan immersa en el tràfec de la ruta
miraves sens sentir.
que és un record, sinó la guspira
amb poder d’encendre una foguera
que avorti les tenebres de la nit.
la petita espurna d’un passat,
capaç de fer sorgir en el desert,
un brollador que transmuti aridesa.
el ressort per arrancar de l’ànima els pètals ja marcits.
prodigi ocult del inconscient
al retornar del desterro i de l’oblit,
sentiments i sensacions que creiem sepultats.



Punta fina

Em mullo als rius de paraules d'aquest "Trencadís de versos", fantàstic inici de Montse Galionar





Rius de paraules
cap al mar del llegir,
núvols de la nit
sota els vents d'estels.

I els siderals universos
que ens plouen versos,
gotes de llum
aquí, als camins i rius,
com feixos d'una collita
que és essència de vida,
llapis de poesia
amb punta fina exclusiva
lliscant al mapa personal.

TRENCADÍS DE VERSOS



Avui he dormit malament,
somiant que escrivia versos estranyíssims.
Potser, sense saber-ho, recordava tot allò
que cal oblidar en la nit, simplement per sobreviure...
Avui he imaginat rius de paraules
que brollaven insurgents dels llavis erts
i que deien tot allò que mai t’he dit
després que rubriquessis, en els nostres sentiments,
els crèdits del The End...
O potser no, potser havia retornat a indrets perduts,
quan encara era feliç, i no ho sabia
que vivia de les engrunes del teu temps,
i les llàgrimes, furtives, no em traïen cada nit
com qui fa el dol, plorant el desencís sota els llençols...
Avui he somiat en mots trencats, com bocins d’un mirall,
i en fragments dels nostres dies que, grotescament,
ballaven una dansa esbojarrada, reflectint-s’hi,
amb imatges monstruoses, irreals.
No podia destriar-ne qui era jo, ni qui eres tu,
o si era realitat allò que vam compartir algun dia...            
Quan per fi m’he despertat, ho he vist molt clar:
el subconscient, tenaç, s’entesta tothora a recordar-me
que el nostre temps i l’amor ja han caducat... 

Montse Galionar



divendres, 12 de setembre del 2014

Roda poètica de tardor


 

Qui s'anima a fer una roda poètica durant  tot el mes d'octubre?

Ja sabeu les regles del joc.

1.- Escriure poemes de tema lliure.
2.- Enllaçant-los sempre amb el poema anterior, agafant-ne un mot o un vers
3.- No hi ha ordre preestablert de participació. Tothom escriu quan un poema li inspira seguir-lo.
4.- Es pot participar tantes vegades com es vulgui, durant el mes d'octubre, amb una mica de prudència per deixar espai per tothom.
5.- El primer poema l'escriurà el primer que s'animi a ser-hi.

(Si necessiteu més aclariments, pregunteu...)

S'hi van apuntant...

1.- Galionar - (Escriurà el primer poema  el  dia 1 d'octubre)
2.- M Roser
3.- Cantireta
4.- Elfreelang
5.- Montse Pes
6.- Noves Flors
7.- Pilar
8.- Anton
9.- Rosada
10.- Glòria
11.- Drapaire de mots
12.- Baba
13.- Imma Cauhé
14.- Xavier Pujol
15.- Isabel Barriel
16.- Encarna
17.- Mònica Massó
18.- Fanal Blau
19.- Carme

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons