mercè = baba
segueixo amb les gotes de llum que aquí podeu veure
gotes de llum
il·luminant més
enllà, de las imatges pròfugues
els records
despertats.
més enllà
encara, quan mires dins del cor,
retrobaràs
aromes que creies oblidades,
deixades sens
pensar al marge del camí.
aromes, que ara
cobren importància.
petites gotes
d’essència
soterrades en
l’àmbar de la vida,
quan immersa en
el tràfec de la ruta
miraves sens
sentir.
que és un
record, sinó la guspira
amb poder
d’encendre una foguera
que avorti les
tenebres de la nit.
la petita
espurna d’un passat,
capaç de fer
sorgir en el desert,
un brollador que
transmuti aridesa.
el ressort per
arrancar de l’ànima els pètals ja marcits.
prodigi ocult
del inconscient
al retornar del
desterro i de l’oblit,
sentiments i
sensacions que creiem sepultats.
Cada instant d'aigua, és una gota que s'evaporarà. Viurà en el canvi.
ResponEliminaM'agrada aquest record que és la guspira amb poder d’encendre una foguera
ResponEliminaque avorti les tenebres de la nit....
Gràcies Mercè, per ser-hi!
De vegades en la nit també se'ns fa la claror...La claror pot ser la vida i dins d'ella un canvi... rere queda el record que sempre ha de viure per que no mori del tot aquell instant que el va produir... // la roda roda majestuosa, amb plenitud...Anton.
ResponEliminaQuanta claror pot sortir d'unes gotes de llum, i quants racons i records poden il·luminar-nos...
ResponEliminaque bonic,aquestes gotas d'aigua que son gotas de llum.
ResponEliminaLa llum perlada sobre la fulla. La imatge més idílica.
ResponEliminaGotes de llum que ens ajuden a seguir fent camí.
ResponEliminagràcies a tots els que passeu i comenteu
ResponElimina