Sentiments i sensacions que
crèiem sepultats
sota tres-cents anys de
pluges.
Contra tots els oblits:
els paraigües clamen.
I cada gota és un crit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
I el crit ferm d'un poble ningú el pot silenciar
ResponEliminaEls paraigües clamen ben fort....
ResponEliminaVius, ben vius els sentiments! Ni la pluja no els aigualirà.
ResponEliminaEls paraigües oberts per parar els llamps, trons i rufagades... potent missatge. anton.
ResponEliminales profondes arrels dels sentiments, udolant des fa 3 segles !!!
ResponEliminaCom m'agraden l'olor de l'aigua quan cau sobre els paraigües i es transforma en un clam!
ResponEliminaMolt bell. Un poema que també és "un cant a crits".
ResponEliminaI cada crit amaga un sentiment de llibertat...
ResponElimina