Rius de paraules
cap al mar del llegir,
núvols de la nit
sota els vents d'estels.
I els siderals universos
que ens plouen versos,
gotes de llum
aquí, als camins i rius,
com feixos d'una collita
que és essència de vida,
llapis de poesia
amb punta fina exclusiva
lliscant al mapa personal.
que bonic !!
ResponEliminauna enllaçada fantàstica !!
Poesia lliscant, per rius i camins... Un poema que acompanya el caminar.
ResponEliminaUna punta fina que fendeix el sentit mentre llegim les paraules.
ResponEliminacaurà el plugim com lletres separades que s'uneixen i en formen mots que poden enunciar tants pensaments... Que plogui dins nostre la paraula fèrtil feta de lletres nobles... Anton.
ResponEliminaCada mot sembla està fet per acompanyar el que el segueix i qui el llegeix passajar-s'hi.
ResponEliminaFeliç de caminar amb les mans enllaçades en aquest inici, Isabel! Que els versos no parin mai de ploure!
ResponEliminaPluja de versos enllaçats com feixos d'una collita.
ResponEliminaEndavant!!!
Octubre, una pluja de poemes que ens amaren l'ànima...
ResponElimina