dimarts, 9 de desembre del 2014

letargia




Tinc l'ànima esculpida en batecs
amb un cisell perdut en la distància .
On són les mans modeladores?
On el batec?
Somnio retrobaments impossibles
on la vida desperti de la letargia grisa,
on tot queda aturat en un impàs de temps.
Així, podrem florir en un nou món, quimèric.
Un món, on el miracle és possible.
On retrobar el batec, no sigui una utopia.
On caminarem junts, tot i que només sigui un somni ...
i així dir:
En els batecs, jo sóc, jo sento, ... jo visc.

dilluns, 8 de desembre del 2014

Batec



La vida ha deturat el batec
la mar, immòbil, no entona el solfeig diari
silenciosa i reverent passa la gavina calma
sense alçar el vol, i el vent no dibuixa
sanefes capricioses sobre el perfil de l'arena.
A les serres i als camins el sol no desfà la neu
i el gessamí de la porta ha deixat de perfumar
el carrer, la matinada, les blancors...
ara calla, callen tots, calla tothom
tothom vigila
tots empresonem l'alè mentre esperem, delerosos
que l'amor, que ha oblidat el seu destí
es despulle del que és fútil, que emprenga la caminada
de bell nou, per sempre més
com una ofrena a la vida.
Oh, com cantarà la mar
i la serra
i la mirada.

Pausa

Pausa

Tota la vida ha aturat un moment
el seu batec; no hi ha cap moviment.
Ocells i flors són encantats en l'aire;
muda és la font de la cançó degotaire;
plana, la mar, com safata d'argent.
Sols els meus somnis que varen fugir
a llom dels núvols, per màgic camí,
són intocats per mà fetillera.
Tot s'ha aturat mentre el meu cor t'espera;
tot reviurà quan retornis a mi.
.................................Joana Raspall

diumenge, 7 de desembre del 2014

El cor ens somriu

D'una foto de Fanal Blau

El cor ens somriu,
i ja no tenim pressa.
Tu ens fas de mirall
i som com infants,
ens embadalim
ben plens de guspires
dels teus ulls als nostres,
dels nostres als teus.
Dels teus mots fins aquí
xuclant la saviesa.



(seguint la Joana,  la Teresa, en Xavier, L'Elfree  i l'Anton)


PRESSA... aquarel·la


Corre que fas tard
i el camí no s’eixamplava.
Tots amb pressa
amb neguit i amb delit
empenyien el ruc i el cavall
que portaven a la mollera.
El caminal es feia estret
i tot ocupat es sobreeixia.
Tot era pressa,pressa, pressa...!!!
Ell al cap amb crossa d’experiència
i a la ma la de lledoner fabricada
per donar al cos, en el pas, consistència
es plantà al voral
i que passi la turba excelsa...
A l’ombra de l’arbriu es dessuà
i amb seti de pedra al cul
de la pressa se’n lliurà
i arribà descansat a meta.
Per què còrrec i esgolar-se
si el premi ja n’és donat a la pressa ?
Per què et cal premi
si no tens pressa... ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 7-12-14.

dissabte, 6 de desembre del 2014

Guspires respires amor?

Guspires respires?
amor que et fa dubtar
si ets o no ets tu o ets l'altre
Quins dubtes més dolços
perdre la imatge
i veure's en els ulls de l'altre!

El cor et somriu


(Seguint Teresa Ribera
en homenatge a Joana Raspall)

Guspires de vida
em donen caliu.
Mirall fet a mida,
el cor et somriu.

FUTUR... aquarel·la


ENCARA EM PARLA ELLA..
...........
No caiguis en la penúria
De rendir els braços,
De seure per sempre els neguits.
Alça el rostre
I com començant de nou
Arrossega la baluerna
I camina vers  teu futur.
No rendeixis el pas
Quan els peus no volen seguir,
Quan sembla que en tenen prou...
Encara existeix un esdevenir
On escriure i vendre tot el fred
I comprar caliu.
Segueix dins teva bombolla,
Teva estima vl collar de perles
I dins el mar de sacrificis
L’ajut pot fer horitzons nous.
Crida i espavila dins teu,
El teu passat té futur !!
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 6-12-14

dijous, 4 de desembre del 2014

Reflexes amors






Guspires de vida.
Reflexes amors dins la nineta.

Aquest llac
és un cor gran que batega.
Estimes.

Ets preguntes si ets tu encara.
I tant que sí!
Pots veure com et somriuen.
 PER  UNA  ROSA  DE TARDOR



D'aquest poema,
sorgirà  un pom de roses.
Te'n faig ofrena.

M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 3 de desembre del 2014

L'amor



Les teves flames
devoren els sentiments,
ulls que no veuen.

Ets tu el meu amor
dibuixat en molts rostres
i amb gran resplendor.

En l’amor units
tu i jo, som nosaltres.
Serem encara?

Imma

dimarts, 2 de desembre del 2014

VELLA I BELLA

Encara ets tu,
carregada d'anys de vida,
segueixes el vol.

L'espill et mira,
mostrant-te el pas del temps,
solcat d'arrugues.

Reflex d'un passat,
mirant la lluna plena,
per què tremoles?

dilluns, 1 de desembre del 2014

Sóc jo encara?


Sóc jo, encara?
Et reprenc la pregunta
Em semblo una altra.

Diversos rostres
són el mateix amor.
Les mans ben plenes.

Miro la flama
i el meu cor també crema.
Viu i aixopluga.

...........................................Carme

Desembrall


Et vull respondre
que el teu reflex em guia.
Com una flama.

en el teu llac, els meus records...





Eteri amor,
des del nostre pretèrit
on has anat?

Vull oblidar
el llast de la distància.
M'ajudaràs ?

Pell contra pell.
Del foc, queden guspires,...
En tens record?

Arpegis. Interrogacions.

Per què frueixen,
els ulls, mirant les flames
devoradores?

L'amor és únic;

per què el meu llac reflexa
diversos rostres?

Ve la pregunta

des d'un miratge tèrbol:
Sóc jo encara?
.................................................Joana Raspall


PD: un nou poema de la Joana per escriure'n rèpliques, respostes o inspiraicons diverses,  aquesta setmana.

diumenge, 30 de novembre del 2014

JOANA

Revius dins del vers,
perfumant el sentiment,
aquí fas camí.

Joana, rosa

                    
  Jardinera
  de jardins de paraules
  en cada rosa et retrobo.

dijous, 27 de novembre del 2014



Els teus poemes
ja resonen per sempre
ells ja no callen.

Estel dels versos





Com una estrella
acompanyant la nit
dels nostres versos
retorna la Joana
raspallant les paraules.

El teu cognom



Versos que encisen,
versos que desenreden
cabells tan secs.

Joana, et sento la veu




Sento la veu.
Del fons de cada plana
tu m'acompanyes.

joana...


            joana...
                                           sempre i més




                    sentiments i paraules.
                    en cada vers retrobo
                    l'amic absent.


Joana

(Seguint la idea de baba-44
per fer homenatge a Joana Raspall)


No el puc llegir
(no hi estic preparada)
el punt final.

dimecres, 26 de novembre del 2014

Em permeto demanar-vos

El dia 4 de desembre farà un any que Joana Raspall ens va deixar, podrem tots els poetes recordar-la per que el que ens diu en el seu haiku sigui possible?

No vull que em deixi
el so de veus amigues
que m'encisava.

dissabte, 8 de novembre del 2014

A LA TORRE DE L'ESPANYOL AVUI TRICENTENARI 1714-2014.... aquarel·la TARDOR


A LA TORRE DE L’ESPANYOL...
AVUI  TRICENTENARI 1714-2014.
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
...i baixaria l’aigua fertilitzant
com musica plaent a orella
i el pont salvaria el desencís
fent d’unió, sent orquestra
i l’arbriu cantaria el goig
tendre del brot, de la fulla movent-se
a compàs del ventijol que alena
i els ocells ajocarien son vol
per escoltar
al riu dels beneficis,
al pont del gai saber,
a l’arbriu que fruïa de goig
i de l’encant de la paraula:
Estem units en nostra LLIBERTAT
IDENTITÀRIA i de  DIGNITAT.
......................
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.-T.E.- 8-11-14

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons