Eteri amor,
des del nostre pretèrit
on has anat?
Vull oblidar
el llast de la distància.
M'ajudaràs ?
Pell contra pell.
Del foc, queden guspires,...
En tens record?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quin dibuis més bonic, sembla una galàxia, deu ser la galàxia de l'amor. El poema tambè m'agrada molt.
ResponEliminadibuix... :)
Eliminalligant el poema de joana, amb la resposta que m'ha sugerit, el dibuix vol representar la busca eterna, insistent,.. on les respostes no arribes a abastar-les
EliminaSubscric el que t'ha dit la Carme.
ResponEliminagràcies, noves flors, per estar...
Eliminaen l'univers poètic vaig trobant nous companys.
Records que ens fan tirar endavant. Gracies.
ResponEliminaen els records podem trobar la força...
Eliminai, amb els records podem seguir un mateix camí, malgrat les distàncies...
gràcies imma.
Un univers de sensacions
ResponEliminaun univers que compartim... gràcies !!!
ResponEliminaRecordo un llac rodó que guspirejava sota el sol i el meu primer amor.
ResponEliminaQue bonic el dibuix i les paraules que l'acompanyen!
Mentre hi hagi guspires, vol dir que el caliu de l'amor, és ben viu...
ResponElimina