.jpg)
ENCARA EM PARLA ELLA..
...........
No caiguis en la penúria
De rendir els braços,
De seure per sempre els neguits.
Alça el rostre
I com començant de nou
Arrossega la baluerna
I camina vers teu futur.
No rendeixis el pas
Quan els peus no volen seguir,
Quan sembla que en tenen prou...
Encara existeix un esdevenir
On escriure i vendre tot el fred
I comprar caliu.
Segueix dins teva bombolla,
Teva estima vl collar de perles
I dins el mar de sacrificis
L’ajut pot fer horitzons nous.
Crida i espavila dins teu,
El teu passat té futur !!
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 6-12-14
Aquests dies no aniria malament comprar una mica de caliu, per apropar-nos la llar...
ResponEliminaSempre disposada a donar el greix de la bona paraula. Anton.
EliminaÉs veritat, quant a un li sembla que ja no pot més, sempre hi ha una mica d'alé per seguir endavant.
ResponEliminaEndavant en la lluita, que cadascú té la seva i no la podem bescanviar... davant la dificultat no deixar que es torni atzucac... Anton.
EliminaM'agrada el poema, Especialment el vers:
ResponElimina"El teu passat té futur"
el passat n'és ple de records que els voldria'm retornar... també poden empènyer en la inseguretat del esdevenir... Anton.
EliminaComprem el caliu dels teus versos...
ResponEliminaJo també m'havia fixat en aquest vers que diu en Xavier. Aquest passat que té futur, té molta força.
Si no estem ben asseguts en el passat, com ens podem endinsar en el futur ? el trepig de nou en el record crec que ens afavoreix per entrar en l'esdevenir, sempre el demà és un interrogant... Anton.
EliminaEl passat són les arrels del nostre arbre. El passat petit. Retorna amb els nostres néts, potser? És la memòria més fonda i la que ens resistim a perdre. O on hi pouem la força.
ResponElimina