Guspires de vida.
Reflexes amors dins la nineta.
Aquest llac
és un cor gran que batega.
Estimes.
Ets preguntes si ets tu encara.
I tant que sí!
Pots veure com et somriuen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Si et somriuen, és que segueixes sent tu, o el teu bon record...
ResponEliminaÉs el caliu de la mirada amorosa. Unes ninetes vives.
ResponEliminaUn esta viu fins que el record desapareix.
ResponEliminaGràcies.
Una vida llarga i plena. Estimava la vida, els seus ulls ho deien i els seus poemes n'estan plens a vessar. Els petits ho saben i diuen els seus versos.
EliminaGràcies per compartir-la.
Aquest poema expressa molt bé l'amor a la vida i el record que s'hi deixa.
ResponEliminaEls poemes de la Joana bateguen tots sols.
EliminaEm quede molt especialment amb la segona estrofa, que m'agrada molt.
ResponEliminaEls llacs miralls transparents ens deixen veure el fons, calma i repòs. Les aigües tèrboles ens amaguen la vida que s'hi cou.
EliminaEncara llueixen aquestes guspires de vida...
ResponEliminaTu ho reflexes molt bé en els ulls del dibuix de la Joana.
Elimina