 |
| D'una foto de Fanal Blau |
i ja no tenim pressa.
Tu ens fas de mirall
i som com infants,
ens embadalim
ben plens de guspires
dels teus ulls als nostres,
dels nostres als teus.
Dels teus mots fins aquí
xuclant la saviesa.
(seguint la Joana, la Teresa, en Xavier, L'Elfree i l'Anton)
Hem arribat a la calma. Les flames ens captiven i ens embadalim amb les guspires que no paren. Tu i jo ens hem trobat. Vora la llar l'abraçada s'allarga fins que el foc ja són brases. Als ulls espurneja la claror més viva. És l'hora dels mots a cau d'orella.
ResponEliminaLes àvies amoroses expliquen contes a la quitxalla. Quants ullets vius i cors bategants! Paraules...
Bum bum, bum bum.
És l'hora dels mots a cau d'orella... m'agraden molt els mots a cau d'orella... ;) Gràcies Teresa...
EliminaSi els ulls es miren i els cors somriuen, és que hi ha una bona connexió...
ResponEliminaAmb la Joana és impossible no tenir-la...
EliminaEm tens el cor robat!
ResponElimina:)
Preciós aquest homenatge a la Joana!
he, he, he, ben robat!!! Te'l cuidaré bé, per això
EliminaOH! Que bé t'ha sortit el cor! Igual, igual que l'original :)
ResponEliminaGràcies, Noves Flors!!! :)
EliminaSi la Joana llegís aquest poema estaria encantada de tenir una alumna tant avantatjada.
ResponElimina