diumenge, 7 de desembre del 2014

El cor ens somriu

D'una foto de Fanal Blau

El cor ens somriu,
i ja no tenim pressa.
Tu ens fas de mirall
i som com infants,
ens embadalim
ben plens de guspires
dels teus ulls als nostres,
dels nostres als teus.
Dels teus mots fins aquí
xuclant la saviesa.



(seguint la Joana,  la Teresa, en Xavier, L'Elfree  i l'Anton)


9 comentaris:

  1. Hem arribat a la calma. Les flames ens captiven i ens embadalim amb les guspires que no paren. Tu i jo ens hem trobat. Vora la llar l'abraçada s'allarga fins que el foc ja són brases. Als ulls espurneja la claror més viva. És l'hora dels mots a cau d'orella.
    Les àvies amoroses expliquen contes a la quitxalla. Quants ullets vius i cors bategants! Paraules...
    Bum bum, bum bum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És l'hora dels mots a cau d'orella... m'agraden molt els mots a cau d'orella... ;) Gràcies Teresa...

      Elimina
  2. Si els ulls es miren i els cors somriuen, és que hi ha una bona connexió...

    ResponElimina
  3. Em tens el cor robat!
    :)
    Preciós aquest homenatge a la Joana!

    ResponElimina
  4. OH! Que bé t'ha sortit el cor! Igual, igual que l'original :)

    ResponElimina
  5. Si la Joana llegís aquest poema estaria encantada de tenir una alumna tant avantatjada.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons