I L'ARBRIU S'INTERPOSÀ... aquarel·la TARDOR 3

Vaig dir : atura’t...!!!

I l’arbriu interposà

ses armes netes

cobrint totes les escletxes.

Mans i mànegues  a la feina.

Ens hi jugàvem l’innocència

que mai havíem perdut.

Seriem conseqüents

i triomfaríem

La lluna i Orió ens miraven

complaguts

i fins els segles ens daven la raó de ser.

ANTON.- 26-10-14

Mots i silencis

Mots i silencis
trenen el vers,

són llum de moments 

són ombres al vent.

Són cara i revers

d'una fulla madura,

són fil i ganxet

de fina estructura.

Teixit de llibre,

vernís antioblit,

captaires dels ritmes

sons d'argument seguit.

Mots i silencis,

somnis caçats al vol,

matèria de poema

impulsada pel cor...

Bany de lluna

Vaig dir: atura't!
L'oblit no ha de ser fosc.
Un bany de lluna
sobre mots i silencis
retorna la innocència.

Atura't!

L'oblit forçava
la nit miraculosa
-llumins de plata
sobre la terra fosca.
Dolgut vaig dir: atura't!

(tot seguint la Montse Galionar)

De nit

De nit , de dia ,
participar
participem
prendrem part
no ens partirem
volem
sense oblit 

La nit...

La nit preserva

l’aleteig de l’oblit.

Cuques de llum...

Galionar

(Tot seguint l’aleteig de l’Anton) 

L'ALETEIG DE L'OBLIT... aquarel·la

L’aleteig de l’oblit,

cru record esmerçat

en el pou de silenci,

no m’obliga...

La quietud impera

i el vent no vola

i la llum calla el color

i la flor guarda el perfum.

Dia vindrà que tot retorni

i esplaï sa identitat.

24-10-14- Anton.

en el silenci

he agafat de carme els mots, els sentiments, els batecs...

perdut el moviment de manetes

en rotació d’harmonies.

parats eternament

en silenci de tics tacs,

guardant promeses  submergides

en les esferes d’ocre i mosques,

callen per sempre el que han vist i ja no veuen:

els miracles d'emocions viscudes...

els càlids mots oïts en xiuxiueig amorós...

i en el silenci, els sentiments bateguen !!

L'oblit

Embelleixo el pou,
de batecs i pètals,
de mots i emocions viscudes.
L'oblit serà menys profund.

TRENCADISSA

Aleteig d'anhels,
per no esdevenir pols,
al pou de l'oblit.

Faig cas del cos

Faig cas del cos

i aletejo pels aires,

em deixo conduir pel vent,

vaig mirant tots els paisatges.

Els colors grocs i ambres,

la vida vertical dels arbres,

el gel polar de tants blancs

i els oceans de blaus i onatges.

Les terres riques del nord 

i les nits de ball al cel,

els insectes de les selves

i els escarabats més negres...

M'agrada viure al món

per sobrevolar els deserts,

plantar llavors a camps i horts

i collir els fruits del bosc.

Faig cas del cos...

in vino veritas

edocet.naukas.com

semblen sonar somorts 
el salmodiar del resos
d'aquest rés que s'estén per la vinya
al most vessat a la gola fosca.

et voldria, càntir, ben clar i net
com si de mi en depengués el vi

reservo celler amb el llum obert,
i escolto les passes del cor al claustre...

a capite ad calcem

tota jo borbollejo. Faig cas del cos

que en àpats obscurs discorre

la pell i els àcars en tovalles deixa

....

in vino veritas

bressol

seguint a anton amb voluntat i treball

bressol romànic de tota una nissaga

amb més de mil anys empenyent llibertats,

llibertats retallades,

però punyents dins l'ànima

de tots els catalans.

guifré el Pilós, tombes comtals, l'abat oliba...

les beceroles de nostre pròpia història

impregnen les parets, les voltes de canó, el claustre,

i en ell, 

semblen sonar somorts el salmodiar del resos

mentre les passes dels monjos 

llegint el llibre d'hores

llisquen  en les lloses desgastades.

voluntat i treball,"ora et labora"...

regles bàsiques per retrobar les pèrdues,

per seguir fidels als nostres ancestres,

per seguir amb el cap ben alt,

davant totes les dificultats amb que topem.

seguint a Imma.- futur que mai se sap

..................

- Em sembla que estic perdent...- remugava

i l’aigua se li escorria entre les mans a descloure dits

i queia en degotall avall mullant el seu riu de carn.

Els peus la rebien i es rentarien amb ella...

Ella continuaria avall sense saber el seu destí.

També els peus nets buscarien

l’ impol·lut futur que mai se sap,

 que es desconeix per moltes previsions assegurades.

Les relliscades i cops de cul  quan es presenten ?

S’anunciaria un benestar en el camí ?

Ganes immenses de fer el cim l’esperonaven.

Voluntat i treball immersos en un fi, el seu futur.

ANTON.-T.E. -20-10-14