perdut
el moviment de manetes
en
rotació d’harmonies.
parats
eternament
en silenci
de tics tacs,
guardant
promeses submergides
en les
esferes d’ocre i mosques,
callen
per sempre el que han vist i ja no veuen:
els
miracles d'emocions viscudes...
els
càlids mots oïts en xiuxiueig
amorós...
i en el
silenci, els sentiments bateguen !!
retornarà el moviment... anton.
ResponEliminao no... però el camí segueix, i les passes ens retornen
EliminaEls sentiments transcendeixen els aparells que volen mesurar el temps. I els sobreviuen.
ResponEliminamai els aparells podran fer sombra a les persones.
EliminaEls sentiments bateguen fins i tot després dels final de totes les històries... els sentiments queden, els records de tot allò que hem viscut.
ResponEliminaels sentiments perduren a través del temps... i fem que quedin endolcits els tocs d'amargor que podrien tindre
EliminaEmocions, sentiments, mots... els rellotges necessiten corda.
ResponEliminatots som un munt de sensacions, un aiguabarreig de sentiments.
Eliminala corda la trobem en les il·lusions, les esperances i els que ens envolten
Només si vivim el silenci, podrem escoltar els batecs dels sentiments...
ResponEliminabategant vivim però escoltant... és quan sentim !
Elimina