.jpg)
L’aleteig de l’oblit,
cru record esmerçat
en el pou de silenci,
no m’obliga...
La quietud impera
i el vent no vola
i la llum calla el color
i la flor guarda el perfum.
Dia vindrà que tot retorni
i esplaï sa identitat.
24-10-14- Anton.
Maco escrit i la aquarel-la maquísima, molt neta.
ResponEliminaSalutacions.-
Anton, et segueixo en l'aleteig de la nit. Quina aquarel·la més maca!
ResponEliminaUna abraçada!
Em fareu posar vermell.... ja no em caldrà comprar tants colors gràcies a vosaltres. Anton.
ResponEliminaM'agrada molt aquest poema!!! I per descomptat que l'aquarel·la també!!!
ResponEliminaCarme, jo entro a You Tube i busco tutorials...Potser, si no ho fas et pot servir... Ara estic potser una mica més tranquil al haver quasi editat tots els escrits i dedico mitja hora o més a veure com ho fan i si puc copio... no sé si pot interessar-te... Noves tècniques i formes especials que allí les plasmen... Vinga a moure els pinzells... saps el que m'ajuda a mi . Anton.
ResponEliminaUn poema veritablement preciós.
ResponEliminaEntre tots farem que en la quietud, retorni el color de la llum i el perfum de les flors...
ResponEliminala llum fa visible el color...preciós poema !!
ResponElimina