Beure't

Amb l'aroma del cafè

penso en tu i

         glop a glop

és ja beure't 

              un poc

Un poc

Un poc t’escric, roig,

del petó i el bes, roent

amb uns pocs incandescents, mots

et beso i faig foc.

Vals

Porto un vestit vermell,
llavis de foc;
parlo del ball
i ja ballem un poc.

Traç d'amor

Et dibuixo

amb llapis negre,

traç petit, ple d'amor.

Et sento, 

i només sentir-te

ja és abraçar-te un poc.

Et responc

Et responc,
amb llapis molt suau
uns mots d'amor.
Et penso, i només pensar-te
és ja besar-te un poc.

L'espill dels teus ulls

T'escric amb llapis verd
mots de mar.
Et mire als ulls
i esdevens bell mirall.

Missiva de Josep Palau i Fabre

T’escric amb llapis vermell, 
mots de foc; 
parlo del bes 
i ja és besar-te un poc.

L'amor no fa mal

Només soc el bes
noia blanca
camine pel bosc
peus descalços
i ànima descalça
voleiant
carregant perfums
prop de l'alba.
No tingues mai por
flor morada
aroma de pins
et duré
quan caiga la nit
a la cambra
romer i pinyons
farigola
i l'aigua més fresca
als teus llavis.
Ai, el meu amor
ai, noia estimada.

Camino descalça

Camino descalça
pels camins de bosc,
i amb l'ànima nua
com si no fes por.

En la nit, jo et busco
els teus llavis d'or
perquè en cada somni
ens besem de nou.

Per aixoplugar-me,
sota el teu recer
faig fora les noses.
Només soc el bes.

Cançó de la noia que habita el cor de Josep Palau i Fabre

Guareix l’amor: noia blanca Viu vora el cor, sota casa. Salta del llit va descalça Vetlla el seu si per la cambra Cel aturat la font raja. ¿És el seu plor o era l’aigua? No sap ningú si  cremava: Sortia fum vora casa. Es cala foc veig la flama Ai,  el meu cor que s’abrasa

CAMÍ BARRAT

Filats punxeguts
esgarrapen els somnis,
vides marginals.

Camí brevissim

Pel camí sense portes camino
somiant que algun dia el cor
es farà de tan gran enorme
per encabir la joia de viure
sense cap recança d'ahir .

Camí de cap camí

Caminar-nos tants camins
i fer dels recers els arbres
que així se'ns passa la vida
sense notar-ho, triscant
pels corriols coneguts
que ens recorren a nosaltres
i arriscant-nos a explorar
de tant en tant, amb peus verges
pedregoses travesseres.
Caminar camins d'anhels
l'ombra dels arbres per seure
i una fonteta que rage
aquell bàlsam guaridor
que alleuja totes les penes.
Si llancem versos al vent
quin caminant no en voldria?

Només l'anhel d'infinit

Només l'anhel d'infinit
vull que em guiï la mirada,
i que em faci trobar el gest,
la pell i el cor esperant-me.
Caminar-nos tants camins
i emprendre el vol, una tarda, 
per descobrir un univers
amb la mà a la teva galta..
Només l'anhel d'infinit
és la muntanya més alta.

Cançó breu de Josep Palau i Fabre

Totes m'estimen a mi 
i jo les estimo totes. 
Vagarejo, peregrí, 
al llarg d'un somni de noies. 
Doneu-me un cor més petit, 
que aquest que tinc no se m'omple. 
Només l'anhel d'infinit 
i el vent, per les quatre portes...

Fes-me llum

Fes-me llum

ara que la flama

fa pampallugues

i la seva ombra m’enlluerna.

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA

 La persistència de la memòria. Salvador Dalí.

Mira la neu en el meu front.

El temps ha passat volant

i t'ha robat els records.

Mira'm als ulls, amor

i dedica'm un somrís.

Jo seré la teva veu

seré la teva memòria.

Agafant-nos de les mans

passejarem vora el mar

com quan teníem vint anys.

Mira'm als ulls, amor

i regala'm un somriure

que des que tu no somrius

no existeix la primavera.

Amb el record

Amb el record del meu peu nu
a l'ombra càlida d'un pi,
passa'm la mà pels meus cabells, amic.

Per tot el temps que aquest meu cor
no sabia on trobar consol,
passa'm la mà pels meus cabells, amor.

Com un gest suau per segellar
complicitats d'un xiuxiueig,
passa'm la mà pels meus cabells, amat.

Perquè en els mots hi retrobem
tresors que crèiem ja perduts,
passa'm la mà pels meus cabells, company.

Ara, que el temps ja se'm fa hostil
collim l'amor en cada gest,
passa'm la mà pels meus cabells, amic.

Ombra d'Anna de Josep Palau i Fabre

Passa la mà pels meus cabells, Anna
passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna
un ancià.

Mira la neu en el meu front, Anna,
i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna,
ja tinc mil anys.

La flama viva que em consum, Anna,
no té repòs,
i no veig res perquè sóc llum, Anna,
visc sense cos.

Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Sense dir res dóna'm consells, ara,
que estic cansat.

La Fe i el fer

Crec que no crec
però si no crec com puc no creure que crec ?
Vull creure sense obeir
vull creure que hi ets
vull saber si hi ets
vull saber si crec .....
vull creure que sé
la diferència entre la fe i el fer .