Un poc t’escric,
roig,
del petó i el bes, roent
amb uns pocs incandescents, mots
et beso i faig foc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Elfree, voltava per aquí, quan has penjat el poema i no he pogut resistir la temptació de buscar aquests llavis que ja tenia dibuixats, ja eren d'aquest bloc.
ResponEliminaM'agrada molt aquest ritme del teu poema, molt teu, molt especial.
gràcies Carme pel dibuix , queda a conjunt!
EliminaUmmm com m'agrada!😉
ResponEliminagracis!
EliminaPreciós el poema. I el dibuix de Carme, també.
ResponEliminagràcies
EliminaUn xic, un poc ... molt brillant!
ResponEliminagràcies
EliminaMolt sensual i ben construït. Brillant com el que és incandescent.
ResponEliminamoltes gràcies Helena venint de tu ....que ets tota una poeta, s'agraeix
ResponEliminaAquest petó no es pot apagar. Es propaga.
ResponEliminaUn foc fet de besos roents i mots incandescents, que no s'apaga mai...
ResponElimina