Desperta l'estimada

Un cant d’ocells desperta l’estimada.

Mentre l’amant contempla el desvetllar

El dia es lleva amb l’il·lusió alada

d’obrir avui els ulls, i també demà.

Refilets d'amor

S'aplegà l'Amic al verger on passejava cabòries d'amor, i arribà l'alba, i vingué l'ocell que entonava llurs cants. I digué l'Amic a l'ocell: Canta, que el teu refilet és entenedor llenguatge d'amor car s'enduu el meu pensament vers l'Amat.

Entenem-nos per amor

Cantaven els ocells, l'amor a l'alba. Cantava l'amat, en son llenguatge. Morí l'amiga, a cada jorn, per no entendre els mots ni tampoc els cants.

Despertà l'amiga capvespre enllà, oblidant misteris i incomprensions, traspassant silencis i solituds.

Parlà l'amor, només, l'amor als ulls, als llavis, al cor.

Entenem-nos amb aquest amor.

Alba cruel

Imatge dins The nicest pictures

L'amic morí per l'amat en l'alba, la primavera,
perquè més enllà de la innocència
no podia pas perdurar el seu amor.
I els ocells feniren llur cant,
fins que el cant de l'amic els rellevà.

Cantaven los aucells l'alba...

Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren llur cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba.

Cantava l'aucell en lo verger de l'amat. Venc l'amic, qui dix a l'aucell: - Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; car en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat.

Ramon Llull

Quinzena nova, he buscat uns nous versets per seguir amb Ramon Llull

AL PAS DE LES HORES... aquarel·la

Al pas de les hores

les aus han despertat...

Sa conversa matina,

Tot just clareja

en el terme del treball

L’oreneta vola...

L’amada i amat

allà en l’habitacle,

- vànova, coixí i llençol -

s’hi escudella la llum del finestral

que desperta el mirall vell

que acarona el got ple

amb sa carícia de foc...

Viu la brasa tendra, suau,

que belluga

en les arrugues del setí

rebuscant  consol...

L’oreneta porta vida al bec...

El mirall, trencadís d’ull obert,

Regira la llum del conhort.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E. 31-1-16.- ITIN. POÈT.

mar sense ribatges i bicicletes.

La reina de la nit.

Has entrat de puntetes
al meu somni .
Has deixat el desordre
d'un record lleuger de bicicletes 
pintades de roig
que s'esmunyia .
M'ha semblat sentir una brisa d’ estiu,
gabians, dunes, miratges,
 i un oceà molt antic
sense ribatges.

ENTRÀ EN L'HABITACLE... aquarel·la

Entrà en l’habitacle desprès d’anys.

La rèmora soferta en sa vida l’obligà

a seguir altres camins.

I ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada

es recomponia tot en la verge harmonia present.

Enyorada d’antuvi li era regalada com cortina

que el vent mou i permet la visió a intervals

dels que insistent juga per amagar i descobrir.

Beneit l’instant en que obrí l’habitacle...

Quin goig retrobar el so aurífic, ple de records.

Tancaria la porta i seuria en el sofà

i escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...

intentaria conversa... Joia obrint escriny...

Caminaria per els diàlegs de temps enllà

i remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.

Quantes paraules vindrien al altar dels records.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.

Amic i amador

MAT:

Amor és vent de furient empenta

que atia els sentiments

sense remei. Amor exigent,

que turmenta a l’amic i amador

fins a complir son empeny.

El domicili de l'amor

Des de les bèsties salvatgines, esteles de llum guien l'amat. Veu interna que el guia camí de l'alba, que res canvia, que el domicili roman on sempre, que el carrer fa soroll de poble. En el trajecte a l'amat, l'amor, que no ha port ni ribatges, tan sols l'herbei de la malenconia i els ametllers amargs del bes que mor en sortir de casa, neix per a ser complimentat en cada metre que els separa. Arriba a casa i veu que ningú l'ha convidat a llegir-lo. Mor, l'amor, en mar alterada, i les roques repensa des de l'abim, alba interna del conhort. 

Amb ses tribulacions s'aconhorta

En mar grossa d'estima, enmig de llòbrega tempesta, l'amic pateix llurs embats per amor a l'amat, i amb això aplega gran conhort.

Desert

• Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 

Ramon Llull.

L'amor, a cops

és un desert eixut

de dunes i vents.

Pereix l'amic

en travessar-lo.

I en travessar-lo

reneix.

Travessem amic, amiga

Travessem amiga, amic , la mar
a bord d'un vaixell tribulat
o nedem amor entre onades i vents
tribulades i tribulats també...
potser perdem el cor i la sang,
la vida i la por, només aleshores
podrem  iniciar compliments .

Compliments

FREDERIC Paisatge simple dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Amor és mar tribulada
que no amaina mai.
Pereix l'amic en amar,
i reviu en les paraules,
que alhora es fan amar.

• Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 

Ramon Llull.

Amor és camí fosc entre boscatges d'hivern, que no han llums sinó esteles en el cel, e bèsties salvatgines. Pereix l'amic en l'amar, e en son oblit, s'esvaeix la ciutat llunyana  e en son trànsit nocturnal cerca lluminàries entre foscors, e espera l'alba.

Cos cova

Amat,

Aquest cos cova

l'avenc del mot.

Fes-me un tomb 

al cos i desfes-

me(l) els solcs,

colra'm de sol

sota els arbres

i els besos,

sotsobra'm

...

cireres d'arboç

fan dels dits

els meus pits

bales endins

Amada pell

Amat amic

L’Amat, quan era Amic

em preguntava si l’amava,

jo no sabia que l’Amic

en amat acabaria.

Avui, l’Amic Amat,

és tota la meva vida,

i estimo l’Amic tant Amat,

seguim junts fent via.

imatge: jonohofaria.flog.cat