S'aplegà l'Amic al verger on passejava cabòries d'amor, i arribà l'alba, i vingué l'ocell que entonava llurs cants. I digué l'Amic a l'ocell: Canta, que el teu refilet és entenedor llenguatge d'amor car s'enduu el meu pensament vers l'Amat.
dilluns, 1 de febrer del 2016
Entenem-nos per amor
Despertà l'amiga capvespre enllà, oblidant misteris i incomprensions, traspassant silencis i solituds.
Parlà l'amor, només, l'amor als ulls, als llavis, al cor.
Entenem-nos amb aquest amor.
Alba cruel
 |
| Imatge dins The nicest pictures |
L'amic morí per l'amat en l'alba, la primavera,
perquè més enllà de la innocència
no podia pas perdurar el seu amor.
I els ocells feniren llur cant,
fins que el cant de l'amic els rellevà.
Cantaven los aucells l'alba...
Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren llur cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba.
Cantava l'aucell en lo verger de l'amat. Venc l'amic, qui dix a l'aucell: - Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; car en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat.
Ramon Llull
Quinzena nova, he buscat uns nous versets per seguir amb Ramon Llull
diumenge, 31 de gener del 2016
AL PAS DE LES HORES... aquarel·la
Al pas de les hores
les aus han despertat...
Sa conversa matina,
Tot just clareja
en el terme del treball
L’oreneta vola...
L’amada i amat
allà en l’habitacle,
- vànova, coixí i llençol -
s’hi escudella la llum del finestral
que desperta el mirall vell
que acarona el got ple
amb sa carícia de foc...
Viu la brasa tendra, suau,
que belluga
en les arrugues del setí
rebuscant consol...
L’oreneta porta vida al bec...
El mirall, trencadís d’ull obert,
Regira la llum del conhort.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E. 31-1-16.- ITIN.
POÈT.
dilluns, 25 de gener del 2016
mar sense ribatges i bicicletes.
La reina de la nit.
Has entrat de puntetes
al meu somni .
Has deixat el desordre
d'un record lleuger de bicicletes
pintades de roig
que s'esmunyia .
M'ha semblat sentir una brisa d’ estiu,
gabians, dunes, miratges,
i un oceà molt antic
sense ribatges.
dissabte, 23 de gener del 2016
ENTRÀ EN L'HABITACLE... aquarel·la
Entrà
en l’habitacle desprès d’anys.
La
rèmora soferta en sa vida l’obligà
a
seguir altres camins.
I
ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada
es
recomponia tot en la verge harmonia present.
Enyorada
d’antuvi li era regalada com cortina
que
el vent mou i permet la visió a intervals
dels
que insistent juga per amagar i descobrir.
Beneit
l’instant en que obrí l’habitacle...
Quin
goig retrobar el so aurífic, ple de records.
Tancaria
la porta i seuria en el sofà
i
escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...
intentaria
conversa... Joia obrint escriny...
Caminaria
per els diàlegs de temps enllà
i
remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.
Quantes
paraules vindrien al altar dels records.
DE
REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.
Amic i amador
MAT:
Amor és vent de furient empentaque atia els sentimentssense remei. Amor exigent,que turmenta a l’amic i amadorfins a complir son empeny.
dijous, 21 de gener del 2016
El domicili de l'amor
Des de les bèsties salvatgines, esteles de llum guien l'amat. Veu interna que el guia camí de l'alba, que res canvia, que el domicili roman on sempre, que el carrer fa soroll de poble. En el trajecte a l'amat, l'amor, que no ha port ni ribatges, tan sols l'herbei de la malenconia i els ametllers amargs del bes que mor en sortir de casa, neix per a ser complimentat en cada metre que els separa. Arriba a casa i veu que ningú l'ha convidat a llegir-lo. Mor, l'amor, en mar alterada, i les roques repensa des de l'abim, alba interna del conhort.
dimarts, 19 de gener del 2016
Amb ses tribulacions s'aconhorta
En mar grossa d'estima, enmig de llòbrega tempesta, l'amic pateix llurs embats per amor a l'amat, i amb això aplega gran conhort.
dilluns, 18 de gener del 2016
Desert
- Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments.
Ramon Llull.
L'amor, a cops
és un desert eixut
de dunes i vents.
Pereix l'amic
en travessar-lo.
I en travessar-lo
reneix.
dissabte, 16 de gener del 2016
Travessem amic, amiga
Travessem amiga, amic , la mar
a bord d'un vaixell tribulat
o nedem amor entre onades i vents
tribulades i tribulats també...
potser perdem el cor i la sang,
la vida i la por, només aleshores
podrem iniciar compliments .
a bord d'un vaixell tribulat
o nedem amor entre onades i vents
tribulades i tribulats també...
potser perdem el cor i la sang,
la vida i la por, només aleshores
podrem iniciar compliments .
Compliments
 |
| FREDERIC Paisatge simple dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Amor és mar tribulada
que no amaina mai.
Pereix l'amic en amar,
i reviu en les paraules,
que alhora es fan amar.
divendres, 15 de gener del 2016
- Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments.
Ramon Llull.
Amor és camí fosc entre boscatges d'hivern, que no han llums sinó esteles en el cel, e bèsties salvatgines. Pereix l'amic en l'amar, e en son oblit, s'esvaeix la ciutat llunyana e en son trànsit nocturnal cerca lluminàries entre foscors, e espera l'alba.
dimecres, 13 de gener del 2016
Cos cova
Amat,
Aquest cos cova
l'avenc del mot.
Fes-me un tomb
al cos i desfes-
me(l) els solcs,
colra'm de sol
sota els arbres
i els besos,
sotsobra'm
...
cireres d'arboç
fan dels dits
els meus pits
bales endins
Amada pell
dilluns, 11 de gener del 2016
Amat amic
L’Amat, quan era Amic
em preguntava si l’amava,
jo no sabia que l’Amic
en amat acabaria.
Avui, l’Amic Amat,
és tota la meva vida,
i estimo l’Amic tant Amat,
seguim junts fent via.
imatge: jonohofaria.flog.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons