Nous auguris

Deixe les despulles dels meus temors

sota la carrasca centenària,

junt a la font d'aigua argentada.

Menat per la llum ambarina

dels teus ulls de mel, camine

lliure de lligams en la nit estelada.

Penetrat per la dolçor del teu alè,

trenque els vells encanteris

en aquesta nit primigènia.

Dolça nit de màgics auguris

d'un demà sense paranys,

on començar de nou ... la vida.

(seguint deomises i zel)

Sense and arms

Sense més armes que braços, cames, cor i pell
premo fort el gallet i disparo petons com batecs i faig diana
en la densa i corpòria tendresa del viure ....

Que no cal res més que abraçades per derrotar les penes
ni millor arc de triomf que els braços oberts....

I podem construir un nou món només amb un somriure.... 

Panòplia (de deomises)

[seguint la zel]

Còmplice, no hi ha destorbs en la nit que ens pertany,
Que ens protegeix amb la vesta dels somnis reals,
Que ens augura un futur on la veritat derroca el fals
Mot i el desig efímer, i ets consol contra el pretèrit plany.

Benèvola, no hi ha lloc entre nosaltres per al parany
De la mentida, ni mirarem l'ombra del trasbals
Si entrellacem els nostres dits i travessem el balç
De la distància amb fermesa i encarant-ne el seu guany.

Mel·líflua, no hi ha res que aturi l'urc de ser-te company,
Ni vergonya que eclipsi la joia de cercar nous guals
On passejar sota la panòplia d'un amor etern de tan segur.

Magnànima, no hi ha hivern que impedeixi que el nou tany
Neixi en el brancam esponerós, que em vincula a tu,
D'aquest arbre que ens protegeix de la intempèrie i dels mals.

d.

fidel

no hi ha destorbs ni paranys

que puguin desfer l’encanteri del teu somriure

al llarg dels anys no ha deixat de seduir-me

la dolçor dels teus ulls, color de mel

càlid abric que em lliura de tots els freds

per molt que a fora es lliurin guerres amargues

et tinc a tu, la meva cuirassa, 

sempre fidel

imatge de google
(zel, seguint l'Elfri, i també la Carme)

Arrapada

Arrapada a la pell del teu cos amic
com una capa fina dolça de mel
no hi ha res que em destorbi...

En l'infinit dels besos , somriures que brollen
calideses i humitats sobre catifes de flors

Arraulir-se

Una foto  de l'Enric

M'arrauleixo en tu,

sadollat  el desig.

Protecció  infinita

i abrigall  de tendresa

per sobreviure els  dies.

Mentre  canvien els  colors

de cada fulla que m'envolta.

Crisàlide

Silvia Bozzi

 

 

De matinada,
m’acaricia el somni
el murmuri del teu alè.
Neix en tu el meu dia,
em desperto,
m’arrauleixes;
esborrem la nit obaga
que feu invisibles els anhels.
De matinada, sóc crisàlide

i neixo transformada en brisa,
que desplega les ales,
en la seda del teu tacte.

 

 

 

Tot intentant seguir la Fanal Blau

 



D'aquí a no res

D'aquí a no res,
xiularà un nou dia.
La nit diu que se'n va.

De matinada,
-sol i ulls-
fan pampallugues
entre el brancatge
dels somnis.

seguint el silenci de l'Elfreelang i la M. Roser

Boscúria onírica (de deomises)

[seguint la resta, la fanalet inclosa]

Un bosc de somnis

Per al foc que desperta

En cors silvestres.

I deixarem que ens creixi

Amb l'abrusada eterna.

d.

Silenci! és de nit

Silenci! és de nit
les boires són al bosc dels somnis
la lluna dorm.


( tot seguint i capgirant )

PSSSSSS !!!

Boires de nit,

somnis de lluna blanca;

Silenci al bosc.

M. Roser Algué Vendrells( seguint tots els somnis, en silenci...) 

Marina

M’inunda les retines

la imatge de l'arbrada

doblegada pel tacte dels alisis.

Se’m fa difícil creure

que la canvia, la modifica,

 la doblega;

la retorça com l’esquinçall d'un velam,

a l’hora que sosté

unes gavines que passen,

com si fossin estels.

Les eleva, les baixa,

les fa fer cargolets;

es podria pensar

que estudia el moviment.

Sobre ondulacions atapeïdes,

avança l’eco

del murmuri del mar.

Composició a partir dels Alisis de Deomises

Bòreas (de deomises)

[seguint la zel, canviant el to potser...]

Salpa la barca,

Lluny de rumb i d'amarres,

Vers la incertesa,

Volent que la deriva

Sigui camí de sirga.

Tindrà els alisis

Del vincle ferm amb ella;

I del nord, l'hàlit.

d.

salpar

Ha salpat la teva barca a destemps

mentre el meu cel era clar i predecible

arribo al port per seguir-te,

i no hi ets...

i clamo als vents que desfermin l’ormeig

que em lliga a aquest llast que oprimeix

el meu delit de sentir-te,

ha salpat la teva barca a destemps

i em deixa només el desig de tenir-te.

(zel, seguint Anton)

NO TRIGUIS... boli ràpit

No triguis

que t'espero,

navegarem l'immensitat

No triguis,

mans i llavis calents

seran nostre embolcall.

No triguis,

tindrem zèfir bressolant que ampari

i canti el vers que ens cal.

No triguis,... !!

Ahir dos cossos junts...

Avui, esperits caminant.

Que tinguem feliç navegar...

TOTS,,,!!!

BUTXACA

 A recer de la pedra,
que se sap callada,
mutem alès per besos.

Caldran segles abans
que l'àtom esfondri 
aquest moment.

Guardo aquest racó
en una butxaca al cor.

Seguint la Laura T. Marcel

Un racó i un altre.

(Seguint la Glòria)

Guardo un racó

reservat sempre per a tu

on desar-hi els moments màgics

de complicitats,

de confidencialitats,

de somriures i records.

En tinc també un altre

ple de tendresa per a regalar,

que dosifico amb molta cura,

que selecciono a qui oferir,

i que comparteixo amb alegria

amb tots els que mai deixaré d'estimar.

Racons

Devorem-nos.

I amb les mans ben obertes

busquem les corbes més càlides.

Mans tendres i ossades

que van  buscant els racons

on és més dolç estimar-se.

El nostre amor 
i el desig, delerosos, 
jugant s'empaiten.

seguint Deomises

Àvida constància (de deomises)

[seguint la Joana]

La mel als llavis

Quan la nit ens envolta

I ens embolcalla

Amb aquesta avidesa

Constant de devorar-nos.

d.

llum

I des de dins la llum
espiant el frec dels cossos.
De colors, fruites sucoses de tardor.
Mel als llavis,
com dolces abraçades
abans que la nit ens embolcalli.

Sols. Tu i jo.

( seguint en Xavi Vidal )