[seguint la Joana]
La mel als llavis
Quan la nit ens envolta
I ens embolcalla
Amb aquesta avidesa
Constant de devorar-nos.
d.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
¿De qui és, doncs, el poema?
ResponEliminaEl poema és de deomises, Olga!
ResponEliminaUna tanka preciosa, deo!
ResponEliminaT'he dit mai que m'agraden les tankes? ;) (que pesada sóc, eh?)
Se'ns menja la nit o ens la mengem? :)
ResponEliminaHauré de practicar amb les tankes...
Aribem al instant que fineix l'encontre...
ResponEliminaHi deixem els bons records acaronant-nos.
Un altre dia potser continuarem amb el frec de la ploma dient alegries. Anton.