(Versiono el mateix poema que he escrit abans, agafant el tu de la Virgínia)
Tu,
promeses a les puntes dels dits,
i figures de fang
flonges com els núvols.
Modelarem els cúmuls
per somiar de nou.
Núvols en forma de cor,
núvols en forma de flor,
amb la suavitat de la tendresa.
Una fotografia de la Pilar.
Amb lo canviant que son els núvols !!
ResponEliminaA corre amb els dits i mans
que no s'escapin ja abans
de fer promeses a cirros i cúmuls.
Molts desitjos son nuvolada
que rèten pluja acompasada
........................ anton
bonic bonic...
ResponEliminaAmb la imaginació, podem modelar els núvols amb totes les formes de les coses que ens siguin més plaents...i podem fer i desfer...
ResponEliminaGràcies per donar-li unes formes meravelloses als núvols.
ResponElimina