Deixe les despulles dels meus temors
sota la carrasca centenària,
junt a la font d'aigua argentada.
Menat per la llum ambarina
dels teus ulls de mel, camine
lliure de lligams en la nit estelada.
Penetrat per la dolçor del teu alè,
trenque els vells encanteris
en aquesta nit primigènia.
Dolça nit de màgics auguris
d'un demà sense paranys,
on començar de nou ... la vida.
(seguint deomises i zel)
preciós!
ResponEliminaUns ulls color de mel són un bon guia a la nit...són dos estels més!
ResponEliminadolça nit prometedora......
ResponEliminaGràcies doblement, pel seguiment i per la floreta... No sóc res de l'altre món, humà com tothom i amant de les lletres, amateur, aficionat...
ResponEliminad.
Em quedo amb l'esperança d'aquest demà sense paranys, on començar de nou!
ResponElimina