Sense més armes que braços, cames, cor i pell
premo fort el gallet i disparo petons com batecs i faig diana
en la densa i corpòria tendresa del viure ....
Que no cal res més que abraçades per derrotar les penes
ni millor arc de triomf que els braços oberts....
I podem construir un nou món només amb un somriure....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Una abraçada és un gran arc de triomf, és veritat! M'ha agradat molt el poema, una abraçada.
ResponEliminaNo he vist aquest poema fins que he publicat el meu. Ho sent, havia parat una estona per sopar amb la família.
ResponEliminaGràcies Gemma! una abraçada! disculpa'm tu a mi Xavi per ficar-me pel mig! ets un gran poeta!
ResponEliminaQue bonic això de construir un nou món amb un somriure...
ResponEliminaÉs preciós o somiador...
ResponEliminaOstras... què bo.
ResponElimina