De matinada,
m’acaricia el somni
el murmuri del teu alè.
Neix en tu el meu dia,
em desperto,
m’arrauleixes;
esborrem la nit obaga
que feu invisibles els anhels.
De matinada, sóc crisàlide
m’acaricia el somni
el murmuri del teu alè.
Neix en tu el meu dia,
em desperto,
m’arrauleixes;
esborrem la nit obaga
que feu invisibles els anhels.
De matinada, sóc crisàlide
i neixo transformada en brisa,
que desplega les ales,
en la seda del teu tacte.
que desplega les ales,
en la seda del teu tacte.
Tot intentant seguir la Fanal Blau
Quina bellesa, Pilar, de paraules, d'imatges i de sentiments.
ResponEliminaA veure si em surt de seguir-te.
Ben arraulida dintre els llençols esperant el nou dia...
ResponElimina