divendres, 16 de novembre del 2012

fidel


no hi ha destorbs ni paranys
que puguin desfer l’encanteri del teu somriure
al llarg dels anys no ha deixat de seduir-me
la dolçor dels teus ulls, color de mel
càlid abric que em lliura de tots els freds
per molt que a fora es lliurin guerres amargues
et tinc a tu, la meva cuirassa, 
sempre fidel


imatge de google
(zel, seguint l'Elfri, i també la Carme)

2 comentaris:

  1. Sovint són molt més necessàries del que voldríem, les cuirasses... malauradament!

    Preciós poema, zel!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons