no hi ha destorbs ni paranys
que puguin desfer l’encanteri del teu somriure
al llarg dels anys no ha deixat de seduir-me
la dolçor dels teus ulls, color de mel
càlid abric que em lliura de tots els freds
per molt que a fora es lliurin guerres amargues
et tinc a tu, la meva cuirassa,
sempre fidel
Sovint són molt més necessàries del que voldríem, les cuirasses... malauradament!
ResponEliminaPreciós poema, zel!
Et segueixo, zel...
ResponEliminad.