PERSISTÈNCIA

Ahir era visible
tenia feina, casa, família.
Avui estic desemparat
ho he perdut tot.
Ara sóc invisible
però tinc projectes.
Demà seguiré insistint
no vull perdre els somnis.

Insistència (de deomises)

[Intentant seguir, novament, l'Anton]


En la invisibilitat, lluito contra gegants
Esdevinguts molins, contra homes que giren
L'esquena a la paraula i a la mà estesa,
Contra el món que no coneix la necessitat
De la disculpa o de l'error, ni del dubte.

En la insistència, clamo al cel que segueixo
Endavant, viu, que respiro aquest aire càlid
Que bleixa aquest que m'ignora, aquell que gosa
Tapiar amb silencis irreals les frases alienes.

En l'estrofa, recullo la calma i la paciència,
Els fruits que han madurat lentament en l'arbre
De l'espera i de la generositat, en la bonhomia.

En la invisibilitat, m'adono que encara continuo
Amb vida perquè sóc eludit per l'home visiblement.


d.

EN EL DUBTE.... aquarel·la de l'Anton

Seguint a Fanal Blau 

.............

13 – 2 – 12

En el dubte

floreix la conversa...

Ales que esbocinen l’aire

que després es recompon.

Clou el dubte

al miracle de la realitat,

esfera de nous designis.

Pensarós rumio,

puc dubtar de la realitat

o sols de les veritats ?

Fragmentària, enigmàtica (de deomises)

[Intentant seguir la fanal blau]


Qualsevol dubte trenca els núvols,
Trontolla la terra i es transforma
En somnis fràgils mai no abastats.

Has sabut interrogar els arbres
Quan la calma ha tornat al bosc
En suportar la tempesta? Vola
Enllà, el cel té les respostes.


d.

Visible

L'aleteig que batega
esbocina qualsevol dubte.
Trenca els núvols,
i es fa visible.


(seguint la Pilar i la Carme)

Gàbia (de deomises)

[Intentant seguir la Carme]


I m'embolcallo
En un vol de bellesa,
A prop dels núvols.

No hi ha fronteres
Ni fermalls ni cadenes
Quan et sents lliure.


d.

Invisible

Invisible,
en aquest  desig  de ser.
Cap forma no em defineix
ni cap paraula es fa meva

Invisible,
per qui no té  ulls
ni mans  ni ales.

M'enlairo  en un vol  de bellesa
acompanyat  d'ales càlidament properes.
I sóc, en la immensitat, un batec  més.
Visible com un ocell  en el cel blau.

Invisibilitat

Invisible,
sento que ho sóc, a voltes.
Una idea mancada de matisos
a la qual se li han difuminat els colors amb el temps.
Transparent en la llum,
enfosquida en l'ombra;
sense contrastos, sense volum, sense forma.
Tan sols la veu,
que neix en un fil que s'esfilagarsa,
apunta cap a la imatge
diluida en la rosada que vol néixer
i, de vegades,
deixo de ser invisible i sóc un vel
que oneja en l'aire.
Es converteix en ocell i s'enlaira.

A la platja

(Seguint deomises)

Com ones que mai fineixen

que sempre venen i van,

m’acaricien amb tendresa

van sempre xiuxiuejant

els teus versos amorosos,

aquests que jo espero tant,

els que sens dubte em dediques

i a mi tant feliç em fan.

Els teus braços em rodegen

i m’aixequen com volant...

ja deixem que ens regui l’ona

que la mar vagi cantant

que de jaç faci la sorra

i tu i jo seguim flotant.

Bèl·lues aquàtiques (de deomises)

[intentant seguir l'Anton i la zel, sempre agraït...]


Tornarem a néixer bèl·lues aquàtiques
Per solcar mars maternals, per domar
Onatges hostils i que ens arrecerin
A la costa, a prop de la sorra blanca,

La platja del teu pit, sirènida fam,
El teu cant que sembra dubtes dins meu
I em desperta el delit de masegar-te
Els llavis, l'ànima, el racó més ocult.

Tornarem a créixer en el jaç preparat
Perquè la nit esdevingui claredat i pira,
El sol que ens guiï per sendes obscures,

El paratge conegut quan el cos sigui reclam
Del teu esguard, dels teus dits, dels somnis
Teus, avui que l'escuma emana de la teva veu.


d.

Remarem

Remarem junts pel llac de l'amor
cada rem un petó, abraçats dins la barca.
Dins la barca fets passió liquida
serem un en dos i dos en l'aigua...
Tornarem a néixer com sirenes
tritons i dones d'aigua, peixos
d'escates de tendresa humida.
Bellesa perdurable de l'ànima
animant un foc que vivifica...

( seguint l'Anton)

SI ET RECULLS... boli ràpit

Seguint la Zel.

12 – 2 – 12

Si et reculls a la llar del meu pit

sentiràs l’escalf sedós i florit

de les muntanyes redones de l’instint...

La ma acaronarà el canemàs amb els dits

i el tremall encerclarà nou apetit.

Les paraules fluiran acatant fluid SI,

 el voler esclatarà en galtes de setí

i la veu cantarà al·leluies de goig

caminant fins la font

 incommensurable del bosc

on rema la barqueta d’assolit desig. 

Lluminàries (de deomises)

[intentant seguir la zel]


Estels que lluen
En el camí de molles
Cap als teus llavis,
Faula que em meravella
De principi a fi sempre.


d.

si...

si et reculls a la llar del meu pit
si busques l’escalf dels meus dits
si, malgrat saber que aquest desig
va contra el destí,
potser no hi haurà una galàxia de plaers,
però l’amor que puc oferir
va més enllà de l’infinit
i, estès als teus peus
veuràs lluents estels que et diuen el camí

(seguint Deo)

zel

Paràmetres (de deomises)

[intentant seguir l'Elfreelang]


Sol a raig damunt les pells, en la nuesa.
I l'escalf neix als capcirons dels dits,
A la boca àvida de llavis aliens, en mi.

Un bes, una carícia, un món que deixa estesa
Tota una galàxia de plaers per a les nits
En què els paràmetres de la vida siguin el destí
Compartit, albergant-me en la llar dels teus pits...


d.

Sol a raig

Sol a raig ,sol a dolls
rebem amb els ulls closos,
les parpelles tancades
i el cor obert ...
Sol a raig damunt les pells
escalfor de vida, llum del cel,
sol a dolls, rajos de tendresa
un incendi al cor!

( tot seguint Pakiba)

RAIG DE SOL

Intentan seguir Motse...

 Però si un petit raig de sol
pot fer possible reeixir l'esperança
que ens permet retrobar la serenor...... 

PINZELLADES DE COLOR D'ALEGRIA

Quan sembla que tot s'acaba,
un bri d'esperança
et fa tornar a començar.
Com la brasa que s'apaga,
una bufada d'aire
la torna a revifar.

Alegria...

(intent de seguir a Deomises)

L’alegria és una flor

que floreix i es panseix

cada dia, i torna a florir.

Dins de nosaltres sempre

és primavera i tardor...

Som el que volem ser,

i vivim segons els pensaments

que bressolem a la sang.

Comparteixo tot el que tinc,

només sóc un home...

En la fragilitat i brevetat

de viure, hi ha l’alegria.

onatge

Panòplia (de deomises)

[Intentant seguir l'Anton]


I retornaré al blanc, a la policromia
Del cor, al sentiment que és penell
Quan el vent de la vida bufa, atzarós.

I arribarà el dia en què les pors
Puguin deixar-se enrere, aquell dia
En què la vida sigui gaudi, plaer, pinzell
Curull de vius colors per pintar l'alegria.


d.