sento que ho sóc, a voltes.
Una idea mancada de matisos
a la qual se li han difuminat els colors amb el temps.
Transparent en la llum,
enfosquida en l'ombra;
sense contrastos, sense volum, sense forma.
Tan sols la veu,
que neix en un fil que s'esfilagarsa,
apunta cap a la imatge
diluida en la rosada que vol néixer
i, de vegades,
deixo de ser invisible i sóc un vel
que oneja en l'aire.
Es converteix en ocell i s'enlaira.
M'emporto la teva invisibilitat amunt, Pilar.
ResponEliminaA veure si volo al teu costat... també.
Jo la visibilitat! :)
ResponEliminaVolaré amb vosaltres!
Temin JOs invvisibles
ResponEliminaque s'amaguen
que no es deixen veure...
Com secrets dins l'ou
guardant que no es xafi...
INVISIBLE
que no ho sàpiga ningú
que soc el que soc...
Em pot fer visible
la traició d'altre JO meu
que està disconforme
en el que representa
la invisibilitat meva
que ningú sap sino JO.
.......... Anton
Vaja càtedra, voleu dir que no m'he tornat imbécil?
Hi ha tantes coses invisibles
que m'esparvera entrar en meditació i veure que tinc camí per corre dins aquest túnel...
Cada dia ens arriben imatges que fan visible vides invisibles.
ResponEliminaEl vel que oneja l'aire, em fa invisible als seus ulls...
ResponElimina