En la invisibilitat, lluito contra gegants
Esdevinguts molins, contra homes que giren
L'esquena a la paraula i a la mà estesa,
Contra el món que no coneix la necessitat
De la disculpa o de l'error, ni del dubte.
En la insistència, clamo al cel que segueixo
Endavant, viu, que respiro aquest aire càlid
Que bleixa aquest que m'ignora, aquell que gosa
Tapiar amb silencis irreals les frases alienes.
En l'estrofa, recullo la calma i la paciència,
Els fruits que han madurat lentament en l'arbre
De l'espera i de la generositat, en la bonhomia.
En la invisibilitat, m'adono que encara continuo
Amb vida perquè sóc eludit per l'home visiblement.
d.
Intento seguir-te.
ResponEliminaT'aplaudeixo, deo!
ResponEliminaInvisibilitat, insistència, estrofa, invisibilitat...Un cercle on no es dóna res per perdut.
ResponEliminaN'has fet un bon recull de tot el que avui hem expressat!