Agafo de nou el relleu, i començo amb un fragment teud.
La blancor de l'aleteig, els bocins dels dubtes, la porta dels núvols, la percepció ens arriba, de la teva mà.Preciós, Marta!
M'has tornat la visibilitat!Un regal immens!Gràcies fanalet!
De vegades ens fem visibles. Per ventura el poema no és un batec visible?
M'agrada aquest aleteig que ens fa visibles.
L'aleteig trenca els núvols com un raig de sol...
Agafo de nou el relleu, i començo amb un fragment teu
ResponEliminad.
La blancor de l'aleteig, els bocins dels dubtes, la porta dels núvols, la percepció ens arriba, de la teva mà.
ResponEliminaPreciós, Marta!
M'has tornat la visibilitat!
ResponEliminaUn regal immens!
Gràcies fanalet!
De vegades ens fem visibles. Per ventura el poema no és un batec visible?
ResponEliminaM'agrada aquest aleteig que ens fa visibles.
ResponEliminaL'aleteig trenca els núvols com un raig de sol...
ResponElimina