Seguint a Fanal Blau
.............
13 – 2 – 12
En el dubte
floreix la conversa...
Ales que esbocinen l’aire
que després es recompon.
Clou el dubte
al miracle de la realitat,
esfera de nous designis.
Pensarós rumio,
puc dubtar de la realitat
o sols de les veritats ?
Evidentment, davant d'un poema així, cal seguir-te...
ResponEliminad.
Si en el dubte floreix la conversa, no cal dir que estem de sort...
ResponEliminaEl dubte rumiat i compartit i esbocinat i recomposat... sempre és una bona manera de dubtar
Aquesta fulla, dins l'aigua, no deixa de ser fulla...
ResponEliminaGràcies per seguir-me, Antón!
M'encanta aquesta aquarel·la!!!!
Els dubtes esdevenen certeses quan la conversa aconsegueix que caiguin els interrogants.
ResponEliminaJo dubto, sempre dubto...I vaig aprenent.
Dubtar per aprendre a desaprendre.
ResponEliminaEl dubte és gairebé una necessitat de l'èsser humà...
ResponEliminaEn el dubte floreix la conversa. I qui no dubta, qui creu que posseeix la veritat absoluta i no parla... malament.
ResponElimina