Remarem junts pel llac de l'amor
cada rem un petó, abraçats dins la barca.
Dins la barca fets passió liquida
serem un en dos i dos en l'aigua...
Tornarem a néixer com sirenes
tritons i dones d'aigua, peixos
d'escates de tendresa humida.
Bellesa perdurable de l'ànima
animant un foc que vivifica...
( seguint l'Anton)
Què ens queda si no remar per seguir avant... Que sens tombi la barca. Anton.
ResponEliminaUs segueixo, zel!, a tu i a l'Anton...
ResponEliminad.
Bonic seguiment, remeu, remeu...
ResponElimina