Seguint la Zel.
12 – 2 – 12
Si et reculls a la llar del meu pit
sentiràs l’escalf sedós i florit
de les muntanyes redones de l’instint...
La ma acaronarà el canemàs amb els dits
i el tremall encerclarà nou apetit.
Les paraules fluiran acatant fluid SI,
el voler esclatarà en galtes de setí
i la veu cantarà al·leluies de goig
caminant fins la font
incommensurable del bosc
on rema la barqueta d’assolit desig.
Un dibuix meravellós i un poema bellíssim! tracto de seguir.te!
ResponEliminaAmb aquest poema dona ganes a pujar a la barca.
ResponEliminaJo m'afegiré al cor de les al·leluies
ResponEliminacamí de la font...