Enfilalls

(seguint  l 'Helena  i l'Anton també)

La lluna és connectada  

a la poesia i el vent també.

El vent,  en secret,

escampa uns enfilalls de lluna

pels núvols i per les branques...

Damunt la mar, estela de llum

que perdura, per rescatar-hi mots.

La poesia està  connectada  

a la lluna  i al vent també.

Il·luminen, els mots,  dins dels versos i

poemes  netegen l'aire, portats  pel vent.
En el dia  a dia,  dins del  Juliol  de poesia.

JARDI FLORIT.... roda poètica juliol 2011

30 – 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

21.- Jardí florit

de lletres, paraules...

Cadenes i ses baules

En l’escrit.

Jardí perfumat,

sons llegits, poesia...

A l’oïda dia a dia

arribant fins l’estrat.

Jardí farcit

d’idees que naveguen

i a la RODA no neguen

presència,guspira, crit.

..................

Tenim el nou jardí

Fet.

Guardem-lo a dins del pit

recordant-ne bell neguit

tret

d’un dia a dia

d’un juliol de poesia.

............

GRÀCIES CARME. GRÀCIES A TOTS.  

El revers

No és pas de dia
que se somnia.
La lluna és connectada
a la poesia
com els ulls són
relacionats amb el cor.
Els versos són
la residència dels somnis,
de la bellesa, del sentiment,
igual com una flor
sense descloure's,
esperant el lector.

[provant de seguir la residència de deomises,
i els versos de la Isabel]

Versos

Se'ns acaba un juliol

amb nits i dies

farcits de poesia.

Versos de mort,

versos de vida

amb punt final

i el ritme de la rima.

Versos de vaixells navegant,

de naufragis i onades bategant

que ens estimben

veus de màgia a l'oïda.

...............

Dia rere dia,

amb els mots

fem poesia.

Gràcies, Carme.

I a tots els malalts de la Roda poètica. M'ha agradat molt!

Música harmònica, de deomises

[intentant seguir la idea de la Isabel]


Negar el desig creixent d'apropar-te
És esdevenir cec per contemplar l'alba
I callar dins de la boca els elogis.

Pètal, tija, corol·la, música perfecta
En l'harmonia del cosmos que basteixo
Dia rere dia amb els mots que recullo
De qualsevol llamborda que trepitgis.

Preferir l'ànima silvestre de la solitud
És tastar el silenci amb l'obligació
D'albergar-lo eternament, a contracor.

Coloració del món, rostre de la Natura,
I els teus ulls em miren i em criden
I em sembla que engloben tot el necessari
Per recomençar la vida. Sense mirar enrere.


d.

Tinc un so

(seguint fanal blau i Carme)

Tinc un so ben endins,

tinc la lluna als llavis,

a la mirada els teus ulls

i les paraules dels savis.

I un aroma de sal

i un perfum fi de bosc

i un desig de volar

amb les ales del somni.

Si vols venir amb mi,

cantaràs a ritme de la nit

pel jardí dels baladres.

Tinc un so ben endins.

Ningú no ho sap

Ningú no ho sap.
Tinc un so ben endins,
que sempre m'acompanya.
com música de pensaments
com carícies de paraules
com una vela que s'infla
deixant anar les  amarres.
Tinc  un so ben endins
que sempre m'acompanya.

No vull un diapasó

No vull un diapasó

que em marqui les octaves,

que em lligui a la freqüència,

que determini el ritme.

Tinc un so, ben endins,

que potser no sempre sap musicar

una bona melodia,

que es perd en la partitura

i perd el tempo.

Però quan un so se m'allarga

i es perllonga

li cerco -insistentment i apassionada-

la música que escriu.

seguint Vicicle

No t'oblides

No t'oblides del que ets.

No t'oblides del que has fet.

No t'oblides que els sons són

el més important del que tu saps.

No t'oblides del que fas.

Del que fas des que la raó recorda.

Des que els records te'n portaren.

I la visió musical del món és falsa.

Però quan un so s'allarga,

quan un so es perllonga a l'infinit,

a l'infinit del temps cercant la seua mort

que ningú gose replicar aquest dolç suïcidi.

Alquímia, de deomises

[intentant seguir, abans de marxar, l'estiu de novesflors]


En l'alambí de l'estiu,
La dolçor de la pell
I el guariment dels llavis.

Demà despertaré la joia
D'una alba, que desfulli
Cada pètal ofert a la besada,
Arrapada a la tija de la dàlia.


d.

Estiu, estiu

Migdia adormit
repica la cigala
perleja la pell.
Endreçarem les hores
amb set de dolça nit.


(tanka, seguint la Carme)

Residència, de deomises

[intentant seguir la nit de la Carme]

La nit s'escletxa
I serà residència
Dels nostres somnis.
Torna, dàlia desclosa,
Abans d'escapolir-te.


d.

En suspens

Hores sense  rumb.
Endreçar el temps  en suspens.
S'escletxa  la  nit.
Desfulla fantasies.
Regalim dolç a la pell.




(Seguint  l'Anton i en Deo)

Parèntesi, de deomises

[intentant seguir l'escletxa i el parèntesi de l'Anton]


Aturar l'ímpetu
Per degustar el parèntesi.
La mel és dèficit.


d.

LESCLETXA ENS OBRE NOU CAMI... de l'anton.

29 – 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

21 .- L’escletxa ens obre nou camí.

L’escletxa, parèntesi de nova llum.

Pensament esclat en nova escletxa.

Petó al incert desvetllant clariana.

L’escletxa ens porta un nou motiu.

Escletxa religiosa, política, social...

... aventura d’un mirar al espai nou.

Escletxa... Quina ens visita ?

Se’n anuncien tantes,,,, !!!

Hi veurem, tindrem profit... ?

Desfullem, Preguntem... Inquirim...

Quines mans obren l'esquetxa ?

DESFULLEM... !!

Creuaments

Una pruna i un préssec
fan una nectarina,
així jo voldria entremesclar
cel i terra, ànima i cos,
o dona i home,
per guarir
tots els mals del món.
Com passa, a vegades,
amb la síntesi d'un vers.

[provant de seguir Zel]

guarir

Donaré totes les hores
de tots els somnis
encara que el preu sigui
viure sense records.

Pàcidament m’oferiré
a qui em digui amb certesa
que espremerà la tristesa
per fer-ne aigua que guareixi
tots els mals del món

i que cap senyal ens deixi...

(seguint Deo)

Àlgebra (o Dàlia retòrica)

[intentant respondre la Isabel, però sense aconseguir-ho...]


Com copses la capacitat del món
D'encisar-te els sentits dia rere dia?
Quants reialmes han caigut als teus peus,
Inclús abans de despertar, i no ho penses?

Per què el teu nom em sembla una dàlia
Que, des d'avui, blanqueja la foscúria diària?
Qui sap les hores que mereixes per somniar
En un demà clar que no recordi l'ahir?

Quines paraules poden oferir-te els llavis
Quan el silenci d'una mirada és el delit?
Què cal calcular perquè el cel sigui blau
I sense núvols de tempesta amenaçadors?

Com copses la meravella del món si l'aigua
Que m'ofereixes m'assedega més les ganes de tu?


d.

Demà clar

Vols un demà clar,

vols l'aire de seda,

vols poder planejar pel planeta

i sentir-te princesa,

tenir a mà un mapa del cel,

de nit la màgia del mar,

i sempre la mirada intensa.

Ser un mirall del foc,

entrar serena al bosc,

ser heroïna d'una novel·la,

caminar per la vida

amb el cap ben alt.

Vols un demà clar?

Línia espúria, de deomises

[intentant seguir l'Helena Bonals]


La possibilitat d'una sortida
És l'esperança de l'esclau.
I no la perd: abans acabarà
Amb el darrer respir de la vida.

Busca l'escletxa, la línia on el blau
Del cel s'escoli, es vegi. I la fugida
Sembli tangible, amb un demà clar.


d.