divendres, 5 de juny del 2015

Caçapapallones


Caçapapallones en mà,
empaito un vol de cireres
per no perdre mai
aquell gallaret més viu,
que em perfumava l'ànima.

El pèndul de dia i nit
ens empeny, 
(esperits curiosos
d'esparracada essència)
a guarnir-nos la pell
amb els dits de les paraules.
Amb els peus lligats i l'ànima lliure
tastem camins indòmits
collint plenituds infinites
com herbes remeieres
que creixen als vorals.


(M'ha agradat seguir-vos a tota una colla dels darrers poemes: sa lluna, Teresa, Elfree, Anton, Mònica, Helena, cantireta, Jordi...  Gràcies per ser-hi, sou genials!)

14 comentaris:

  1. Bona tractorada aboques...Les paraules com cirerones ocupen boca i esperit...i emmelen nostres instants... beneits siguin. Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort en tenim... No sé si sobreviuria sense paraules!

      Elimina
  2. (Les papalones eren papallones!!)
    Quin divendres poètic!! Quantes idees en un sol poema... ara vinc!

    ResponElimina
  3. Ens tens ben caçats. Ens encantes amb els teus colors i et seguim. Et seguim, papallona.

    ResponElimina
  4. Si les cireres et veuen venir, fugiran empeses pel ventijol, no volen ser caçades...
    L'ànima sempre lliure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els vols de cireres sòn tan grans que sempre se'n caça alguna...

      Elimina
  5. "com herbes remeieres/ que creixen als vorals", quin final més brillant! És això la plenitud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro molt que t'agradi aquest final, que he donat a la "teva" plenitud.

      Elimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons