dijous, 3 de febrer del 2011

El poeta

 Res no fereix al poeta
 allà a dalt, a les altures,
Ni li  importen ja
vents, ni rajos,
ni la més gran
deslligada tempesta!

Asquejat del món real,
s'exilià  a l'aventura.
Ara vola des de dalt
des d'un cel inventat,
on ja tot,
és sempre blau
i  com un paó reial
desplegant-se alat
ja sols canta...
bressolant la pau!!

4 comentaris:

  1. Endavant, primer tu...

    Un bon poema Joana, dedicat a tots els poetes de les Itineràncies, potser? :)

    Quina sort poder volar per les altures... més amunt de qualsevol, tempesta!

    ResponElimina
  2. A tots nosaltres, Carme clar que sí!!!

    ResponElimina
  3. Veritablement preciós!! :-))

    Poder volar... bressolar la pau... és molt maco!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons