ARRAN LA TERRA...

3 – 2 – 11

Collint un dels versos de la Carme.

.......................

Arran la terra,

des del nostre terme

immersos en la  cordura

ens situem en la visió clara

del contrari, la bogeria.

Sabem on som

i veiem el punt antagonista

que pot inundar-nos.

Sols un cop de pèndul

ens separa...

i el temps i paraules corren.

Mirar enrere o endavant, què veiem ?

On ens situem ?

Ens arrastra l’instant ?

Lluny i tant a prop

una i l’altra...

I que no bufi el vent

que arrassa temps i  paraula.