dijous, 3 de febrer del 2011

ARRAN LA TERRA...


3 – 2 – 11
Collint un dels versos de la Carme.
.......................
Arran la terra,
des del nostre terme
immersos en la  cordura
ens situem en la visió clara
del contrari, la bogeria.

Sabem on som
i veiem el punt antagonista
que pot inundar-nos.
Sols un cop de pèndul
ens separa...
i el temps i paraules corren.

Mirar enrere o endavant, què veiem ?
On ens situem ?
Ens arrastra l’instant ?
Lluny i tant a prop
una i l’altra...
I que no bufi el vent
que arrassa temps i  paraula.








2 comentaris:

  1. Esperem que no bufi cap mal vent, dels que arrasa...

    Gràcies, Anton!

    ResponElimina
  2. Un bonic poema.
    M'atreveixo a continuar-lo
    Mirant enrere i endavant.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons