Paraula i gest
sota la brisa, sota el vent
a un bosc fet de llum
transparència,gel,
rosada, molsa i paper.
I totes les lletres
fent mots als poemes
i equilibris al vers
són blanques poncelles
de sajolida i d'esbarcer
que volen fer fora l'hivern
a un món de pètals i cels.
Isabel, és fantàstic, gràcies per seguir...
ResponEliminai jo et seguiexo a tu, isabel!
ResponElimina