El fred, és a fora, i estan abrigant un somni.
Del llit estant recordo l'estiu del 86,
d'un blau tendre i serè.
Tenia pertot olor a maduixa i tarongina.
Encara el veig al plec dels teus ulls
i és com una pell de préssec al ròssec del temps,
regust de mar i sal, l'arena entre els dits.
Aquell estiu em retorna sovint
com una dolça cançó d'infant
que tot just assaja un misteri.
Veí, jo el recordo bé l'estiu del 86.
ResponEliminaHi ha estius que retornen d'una manera especial.
Bona nit i gràcies!
M'agrada molt, veí! un record i un somni preciós!
ResponEliminaFanal,
ResponEliminacasualitat, doncs...
Carme,
de res!