Sobre la sorra
arran de terra
dibuixa mots.
Inventa un món,
per tots aquells
que viuen enllà.
Ens salva el mots
destartalats
per tan mal ús.
Modela un vers
amb cada llàgrima,
consola el plor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
sort que has posat un mica de llum...
ResponEliminaQuè bonic, Carme!!!
ResponElimina"dibuixar" i "mots"... quines dues paraules tan maques quan es llegeixen juntes!! :-)
ResponEliminaJo vaig agafant un vers cada dia dels que participen, si no em faig un garbell voldria abraçar-me a cada un del poetes d'aquesta manera crec que senzilla i acomplidora d'objectius diversos.
ResponEliminaAvui ets tu, Carme, la que tenia davant quan he obert.
Al temps que et felicito de cor per tot el que fas per nosaltres.
Una abraçada.Anton.
Gràcies Barbollaire!
ResponEliminairis, moltes gràcies també...
M'alegro que t'agradin, Assumpta.
Anton, jo també tenia una mica aquesta idea... és una idea maca. Enllaçar-nos una mica amb tothom. Gràcies per trobar-me en el moment precís.
Com a lema el voldria.
ResponEliminam'agrada això de modelar un vers amb cada llagrima cosola el plor
ResponEliminaPuc seguir? Ho intento, va...
ResponEliminaGràcies, Jordi!
ResponEliminaGràcies Mon!
Zel, ja l'he vist és genial!
:)
ResponElimina:)
ResponElimina