Camins enmig la boira,
camins d'incert final,
de bon matí plantegen
un repte principal.
Amb humor i valentia
ens enfrontem al destí
d'aquelles les nostres passes
que amb bon esperit construeixen
el que sempre tenen ganes
que acabés en un festí.
Però no sempre les coses
surten com es té pensat
i a vegades quan t'hi poses
imprevistos que surgeixen
fan capgirar les coses
i t'agafen amb el per canviat.
Al mal temps, molt bona cara
és el que hem de tenir ben clar
i deixar que un gran somriure
ens il·lumini sempre el rostre
i que la il·lusió amb la que hem de viure
res la faci devallar.
no decaigui ni un instant
Al mal temps, molt bona cara
ResponEliminaem fa el pes i el prenc de prestec...gràcies
Un poema que dóna ànims, Laura!
ResponElimina