Res no fereix al poeta
allà a dalt, a les altures,
Ni li importen ja
vents, ni rajos,
ni la més gran
deslligada tempesta!
Asquejat del món real,
s'exilià a l'aventura.
Ara vola des de dalt
des d'un cel inventat,
on ja tot,
és sempre blau
i com un paó reial
desplegant-se alat
ja sols canta...
bressolant la pau!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Si em permeteu, continuaria jo...
ResponEliminaEndavant, primer tu...
ResponEliminaUn bon poema Joana, dedicat a tots els poetes de les Itineràncies, potser? :)
Quina sort poder volar per les altures... més amunt de qualsevol, tempesta!
A tots nosaltres, Carme clar que sí!!!
ResponEliminaVeritablement preciós!! :-))
ResponEliminaPoder volar... bressolar la pau... és molt maco!