![Hivern [XXVIII]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_spr3GvDgSoROzq8-hQaA0g7mUQCB2vD7P_oO_agM0wrdBlR7r7WQtM5xJujCXdUubfp8jdpwPIqaBjDeiugzVzghHkx2DBVbRHTGedqP9sd4SSgnk8dYVA-4b7Sn3R4w=s0-d)
La tristor dels esguards.
(fereix al poeta)
Els silencis àcids
(fereixen al poeta)
El dolor pel dolor
(fereix al poeta)
Els plors dels nens
(fereixen al poeta)
Els plors dels grans
(fereixen al poeta)
La sang de l’odi
(fereix al poeta)
Odi
menyspreu...
abandó...
injustícia...
(fereixen al poeta)
Buit...
I el poeta,
ferit fins el plor,
arran de terra,
en forma de lletres,
dibuixa mots.
Dibuixant mots sovint es curen les ferides... o potser només ens ho pensem.
ResponEliminaSegeuixo...
Jo volia que estiguerem tots curats, però aques em sembla preciós!
ResponEliminaGràcies
Uaaaaaaaaau!!!
ResponEliminaSort que dibuixem mots, en color, en blanc i negre i amb molts matisos!
ResponEliminaUn petó, barbollaire!