dijous, 2 de febrer de 2012

Quan hi penso


(Intentant seguir Deomises)
Sense pensar mai en la mort,
hem omplert la vida de colors
Però avui que les llàgrimes
es despengen dels meus ulls,
vull retallar tots els colors viscuts
per penjar-los en el meu cor
que plora la teva mort.

5 comentaris:

  1. Una tristesa infinita la mort d'algú que estimem...

    És molt bonic, benvinguda a les Itineràncies, Marta!

    ResponElimina
  2. Jo també et dono la benvinguda!
    Un molt bon dia d'hivern!

    ResponElimina
  3. Gràcies per aquest seguiment, Marta! Un plaer llegir-lo



    d.

    ResponElimina
  4. Carme, Fanal Blau, Deomises....estic super contenta de poder participar en les itineràncies poètiques, escriure em serveix com a teràpia i per esbafar-me una mica. Gràcies un altre cop! m'ha sortit un vers molt trist...però intentaré fer una altre participació més alegre i dolça! bon fred! i bon cap de setmana a tots des del baix Empordà que avui bufa de valent la tramuntana!

    ResponElimina
  5. Marta, de ben segur, que trobarem altres poemes més entusiastes, jo avui per avui, només em surten versos tristos, que a poc a poc vaig aprenent a pintar-los de color.
    Una abraçada, i de segur que ens llegeixen més enllà d'aquesta pantalla!!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons