EN EL DIA DE LA PERSONA-DONA... aquarel·la

EN EL DIA DE LA PERSONA-DONA.

Tu ets amb mi

jo soc amb Tu...

Des del lluny record de l'àvia,

al parir-me meva mare...

seguiria d'alabança meu escrit...

No sols ara, si no sempre

reverencio vostra estima infinit

i en el caliu del cor vull viure

beneint-vos de dia i de nit

..........................

En la nit fosca

quan el gel calmós i vent grunyen,

la rosa blanca esgarrifada temia morir.

Previsora, havia recollit d’antuvi

l’esclat lluent roig del sol en matinada,

el pensament de reso apassionat

al cloure la llum seu llençol esporuguit

i tenia tant endins seu la claror

com coit d’estimada benaurança,

com espasme dilecte revertint son cos

que, aleshores, paria en ses fulles

el vermell de tronc encès fogós

que en son intern guardà un dia.

Així els pètals, amigalls de seva vida,

desfogaren nou color en seu existir

I el gel es fonia en l’abundant foc...

En la nit fosca

la por ja no implicaba camí. 

REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-8-3-16

CERTESA

El nostre amor és un refugi
on el temps no el desgasta,
com un fanalet de llum,
que mai s'apaga.

Impacient

Impacient en el turment
dolç i amarg del dubte
m'estima o no m'estima ?
estimo o no estimo?
el consol del desconsol breu
es farà de nou, nou patiment?
M'estires o m'empenys?
tinc certeses o trio dubtar ?
sentir és sentir malgrat tot ....
a cada instant un batec
a cada batec l'etern....
desfici del voler i no voler .

Desconsol

D'un desconsol tan profund,
provà i provà de sortir-ne,
buscant claror i calidesa...
El desconhort se li arrapava
com si una serp li estrenyés l'ànima.
Mirà al voltant: hi ha terra i cel i mar i rius.
Mirà endins: encara queda l'amor malmès.
Fluí l'amor amb la mirada
i es consolà un xic el seu cor,
més, ai! ella no es retrobava,
calia renéixer, com un foc nou.

BATEGA

Al seu desconhort, des de la partida,

s'hi afegí la poca energia reflectida

en aquell rostre fràgil i, entristida,

precipitant-se records indelebles,
lliscaren les llàgrimes irrefrenables.

De sobte, el seu plor es va aturar ...

recordà paraules sàvies d'algú estimat:

"Frueix de tot allò que t'ha sacsejat, 

que si no s'ha viscut no et farà bategar"

Lo desconhort

L

- Ramon, a mi no em par siats ho pacient

por ço car per re no volets consolament.

¿E com no membrats Job, qui hac tant penediment

e qui en sa persona sofrí tant de turment,

e esdevenc sí paubre que no hac nient?

Emperò consolà's, e vós per re vivent,

no·us volets consolar, e estats sanament,

e havets heretat, deners e vestiment,

infants e d'altres causes d'on hom ha pagament;

e car a Déu no plau home impacient,

no sosté que per vos venga a compliment

lo seu fait que menats, ni haja honrament.

Avui, dia 1 un altre text, per començar de nou, espero que  desconhortats només poèticament, inspirant-nos en Llull.

Absència

Quan veig sa terra regalimant

i la mar embravida aixecar-se.

Quan des vent, silencis s'escolen

i em trasbalsa un ruixat inesperat,

em nafra sa distància 
                    i em dols, amat.

No ho sé

Avesats els ulls a la foscor,
la veu al silenci.
M'espanta retrobar la llum,
i em fugen les paraules.
No sé si podrà alçar-se de nou el cos,
si respondrà l'ànima.
Perduda la destresa,
el mirall em retorna una imatge grotesca.
No sé si fa més mal reconèixer-me
o reconèixer la teva absència.