L
- Ramon, a mi no em par siats ho pacient
por ço car per re no volets consolament.
¿E com no membrats Job, qui hac tant penediment
e qui en sa persona sofrí tant de turment,
e esdevenc sí paubre que no hac nient?
Emperò consolà's, e vós per re vivent,
no·us volets consolar, e estats sanament,
e havets heretat, deners e vestiment,
infants e d'altres causes d'on hom ha pagament;
e car a Déu no plau home impacient,
no sosté que per vos venga a compliment
lo seu fait que menats, ni haja honrament.
Avui, dia 1 un altre text, per començar de nou, espero que desconhortats només poèticament, inspirant-nos en Llull.
Comencem una altra quinzena amb un altre text de Ramon LLull
ResponEliminaEl Fragment L del Desconhort
Li haurem de dir al Ramon que no ens ho posi tan difícil...
ResponEliminaJo comento els posts que feu...No sempre els ànims acompanyen a l'hora d'intentar traduir aquesta segur que magnífica parla, però de vegades, de difícil comprensió...
ResponEliminaUn text complicat aquest, faré allò que bonament pugui.
ResponEliminaAferradetes, Carme!
Jo entenc (i si algú en sap més que jo que em corregeixi) que l'ermità li parla a Ramon i li diu que no li sembla que sigui gaire pacient, perquè de cap manera no vol consolar-se i li posa a Job per exemple, qui amb tantes desgràcies que i van passar i ell es consolava sempre.
ResponEliminaEn canvi Ramon que ho tenia tot: salut, diners, roba, fills... i no trobava consol en res.
I l'amenaça dient que a Déu no li agraden els impacients...
És molt difícil... teniu raó... la propera quinzena, tornaré al Llibre d'amic e amat, que és més assequible...
Jo també faré el que bonament pugui. Gràcies per ser-hi, estimats poetes.