Quan
veig sa terra regalimant
i la
mar embravida aixecar-se.
Quan
des vent, silencis s'escolen
i em
trasbalsa un ruixat inesperat,
em
nafra sa distància
i em dols, amat.
i em dols, amat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Lluneta, quina meravella... m'encanta... anava a tancar l'ordinador i t'he trobat. Que ve endur-se tanta dolcesa i enyorança per anar a dormir...
ResponEliminaGràcies, nina!!! Abraçadetes dlces.
L'enyorança, aliada de la distància, és amiga de la nit...
EliminaQuè bé que ens trobéssim anit. :)
Aferradetes ensucrades.
A mi també m'agrada molt aquest poema. Un bon despertar Lluna.
ResponEliminaGràssis, Xavier!
EliminaBona tarda per a tu, aferradetes.
Bonic, bonic.
ResponEliminaGràssis, nina!
EliminaBelles paraules.....no deixis mai de escriure...
ResponEliminaUna abraçada ben forta Lluneta👭
M'alegra que t'agradi, germaneta.
EliminaPel que fa a escriure, vaig fent de mica en mica.
Bessets, bonica!
M'agrada això dels silencis del vent...Bonic poema.
ResponEliminaHi ha silencis de totes menes, uns bons i d'altres menys bons.
EliminaGràssis, Roser...bessets!
Ai la distància!
ResponEliminaPreciós!
Maleïda distància! :)
EliminaGràssis, preciosa!
Aferradetes.
Bonic poema Sa Lluna. Especialment m'encanten aquests tres primers versos amb la fotografia al fons.
ResponEliminaBessets Paula
Aquest poemet no seria meu ni complet sense la resta de versets, tot i així m'agrada que t'encantin els tres primers. ;)
EliminaBessets, Alfons.
Preciós ...
ResponEliminaBon dia sa lluna
Gràssis, Pere!
EliminaEm fa feliç saber que t'ha agradat.
Molt bona nit, aferradetes.
La distància és curta o llarga depenent del miratge encisador dels grans silencis.
ResponEliminaUna Abraçada.
De vegades els silencis només fan que la distància sigui eterna.
EliminaGràssis, aferradetes!