BATEGA
Al seu desconhort,
des de la partida,
s'hi afegí la poca
energia reflectida
en aquell rostre
fràgil i, entristida,
precipitant-se records
indelebles,
lliscaren les llàgrimes irrefrenables.
lliscaren les llàgrimes irrefrenables.
De sobte, el seu
plor es va aturar ...
recordà paraules sàvies
d'algú estimat:
"Frueix de tot
allò que t'ha sacsejat,
que si no s'ha
viscut no et farà bategar"
Sàvies paraules...Per molt que plorem, també hi ha moltes coses que hem viscut i de les quals hem gaudit que ben segur ens faran somriure...
ResponEliminaNo hem de plorar el que no tenim, és cert.
EliminaEra una mica complicat aquest cop...
Aferradetes, nina
Quant de bé poden fer unes bones paraules!!
ResponEliminaConsol i conhort.
Són com a bàlsam per a l'ànima.
EliminaAferradetes!
Has estat la més valenta, t'hi has llençat de cap i te n'has sortit divinament...
ResponEliminaFruir de les sacsejades, deu ser la més grans saviesa... viure intensament.
Moltes gràcies per trencar el gel, bonica.
Aferradetes de bona nit.
Agosarada potser, tot i que la teva explicació va ser molt clara, no sabia ben bé com tirar envant.
EliminaGràssis a tu, Carme.
Aferradetes.
Jo no sé com posar-m'hi, t'ha quedat molt bé!
ResponEliminaTampoc ho tenia molt clar, Helena.
EliminaEstic segura que trobaràs com fer-ho.
Bessets.
Bella fotografia i bonic poema. M'agrada. Sa Lluna
EliminaBesets Paula
Em fa feliç que t'agradi, Alfons.
EliminaBessets dolcets.
Cal haver viscut per poder-ne fruir. És l'etern desig i a la vegada l'enyor de l'absent.
ResponEliminaPreciós, lluna.
Si no es viu no es pot sentir.
EliminaGràssis, bonica.