Impacient en el turment
dolç i amarg del dubte
m'estima o no m'estima ?
estimo o no estimo?
el consol del desconsol breu
es farà de nou, nou patiment?
M'estires o m'empenys?
tinc certeses o trio dubtar ?
sentir és sentir malgrat tot ....
a cada instant un batec
a cada batec l'etern....
desfici del voler i no voler .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Sentir, és sentir, malgrat tot... encara que els dubtes a vegades se'ns mengen...
ResponEliminaMagnífic poema!
ResponEliminaEm quedo amb aquest proverbi grec: El que res dubte, res sap.
Aferrradetes.
El desfici de ser o no ser. L'etern dubte de Hamlet.
ResponEliminaCom diu la Teresa: Dubtar o no dubtar...
ResponEliminaEn els batecs de l'amor hi trobem la resposta.
És una mica com esfullar la margarida: m'estima, no m'estima...No t'impacientis, segur que t'estima!
ResponElimina"només podem estar segurs de la certesa de les nostres emocions" deia Forster. Fantàstic poema!
ResponEliminam'enduc la certesa,
ResponEliminaUn poema amarat de dubtes.