Quan ens venç la nit

Quan ens venç la nit,
amb un daltabaix de colors,
clars-obscurs els pensaments,
confosa l'ànima,
hi ha un trepitjar, valent, de llum,
que compassa batec
i peuades.
Unes ombres passatgeres.
Demà, com cada matí,
la llum serà distinta i nova.

(seguint la Carme i dedicat a VB)

T'acullo

T'acullo,
llepo el teu somriure
i  t'abrigo l'ànima.
El teu cos  i el meu
es parlen i es fonen.
Sento el teu batec intensament.
I m'hi compasso.

Vinc a tu

Vinc a tu

(seguint a Zel)

Vinc a tu amb les mans nues,

ensangonades i sense ungles.

Vinc a tu amb el somriure enamorat

i els ulls amerats i sense un bocí de pa dur.

Vinc a tu amb l'ànima dolguda

per la iniquitat del decòrum urbà.

Vinc a tu amb el goig

d'oferir-te el meu cos i la meua sang.

Vinc a tu amb la mort

per portar-te la vida.

cops de realitat

En dejú t’espero, mentre la fam rauta el meu ventre

una fam perenne que amenaça devorar-me

mentre al darrer pis dels edificis del centre

asseguts còmodament, sense angúnies i flairant delícies

llançaran bocins d’exquisides menges

que tu em duràs, amatent, amb les ungles trencades

de tant furgar deixalles

(seguin en contrast Deo)

Àgapes (o Espècies exòtiques)(de deomises)

[seguint en Xavi Vidal]

En els teus llavis, les espècies exòtiques

Que em recorden la infantesa, la tendresa

Que exhales i m'insufla ànim als membres.

Creixo a l'empara de la minestra necessària

Per suportar l'absència, l'abundós plat que sustenta

I multiplica constantment la fam per devorar-te,

I, en dejú, t'espero per obtenir les àgapes promeses.

d.

Aromes de la infantesa

Em porten a la cuina

els aromes de la infantesa,

uns alls tendres, crepiten a la paella,

com únic condiment d'uns esclata-sangs

que porten el gust de la terra.

No els cal cap espècia.

Bon profit, degustem l'essència

de la senzillesa.

L'escorça dels dits

L'escorça dels dits arrelats dins el somni
del despertar i el dormir , bons auguris!
somiem desperts que la llum color safrà
ens tenyeixi la vida ......
per un ralet de safrà servem la infantesa
ho podem tot com quan érem criatures....
El dia s'ha llevat gris i el safrà condimenta
un dia nou fet d'espècia, sense farsa  

Diòptries (o Càlida)(de deomises)

[seguint la fanal blau]

Comença el dia.

Miops, a les palpentes,

Els dits s'aferren

Al jóc del teu cos càlid,

L'auguri de la vida.

d.

Ara que ja tothom dorm

Ara que ja tothom dorm,
un udol de gossos, rabiosament entendrits,
proclamen la nit.
Hi ha qui fa silenci
i el reclama.
Màgic auguri d'escalf
i llum color safrà
mentre el desig s'entortolliga.

Els dits, aferrats a l'escorça.


seguint-vos

Nous auguris

Deixe les despulles dels meus temors

sota la carrasca centenària,

junt a la font d'aigua argentada.

Menat per la llum ambarina

dels teus ulls de mel, camine

lliure de lligams en la nit estelada.

Penetrat per la dolçor del teu alè,

trenque els vells encanteris

en aquesta nit primigènia.

Dolça nit de màgics auguris

d'un demà sense paranys,

on començar de nou ... la vida.

(seguint deomises i zel)

Sense and arms

Sense més armes que braços, cames, cor i pell
premo fort el gallet i disparo petons com batecs i faig diana
en la densa i corpòria tendresa del viure ....

Que no cal res més que abraçades per derrotar les penes
ni millor arc de triomf que els braços oberts....

I podem construir un nou món només amb un somriure.... 

Panòplia (de deomises)

[seguint la zel]

Còmplice, no hi ha destorbs en la nit que ens pertany,
Que ens protegeix amb la vesta dels somnis reals,
Que ens augura un futur on la veritat derroca el fals
Mot i el desig efímer, i ets consol contra el pretèrit plany.

Benèvola, no hi ha lloc entre nosaltres per al parany
De la mentida, ni mirarem l'ombra del trasbals
Si entrellacem els nostres dits i travessem el balç
De la distància amb fermesa i encarant-ne el seu guany.

Mel·líflua, no hi ha res que aturi l'urc de ser-te company,
Ni vergonya que eclipsi la joia de cercar nous guals
On passejar sota la panòplia d'un amor etern de tan segur.

Magnànima, no hi ha hivern que impedeixi que el nou tany
Neixi en el brancam esponerós, que em vincula a tu,
D'aquest arbre que ens protegeix de la intempèrie i dels mals.

d.

fidel

no hi ha destorbs ni paranys

que puguin desfer l’encanteri del teu somriure

al llarg dels anys no ha deixat de seduir-me

la dolçor dels teus ulls, color de mel

càlid abric que em lliura de tots els freds

per molt que a fora es lliurin guerres amargues

et tinc a tu, la meva cuirassa, 

sempre fidel

imatge de google
(zel, seguint l'Elfri, i també la Carme)

Arrapada

Arrapada a la pell del teu cos amic
com una capa fina dolça de mel
no hi ha res que em destorbi...

En l'infinit dels besos , somriures que brollen
calideses i humitats sobre catifes de flors

Arraulir-se

Una foto  de l'Enric

M'arrauleixo en tu,

sadollat  el desig.

Protecció  infinita

i abrigall  de tendresa

per sobreviure els  dies.

Mentre  canvien els  colors

de cada fulla que m'envolta.

Crisàlide

Silvia Bozzi

 

 

De matinada,
m’acaricia el somni
el murmuri del teu alè.
Neix en tu el meu dia,
em desperto,
m’arrauleixes;
esborrem la nit obaga
que feu invisibles els anhels.
De matinada, sóc crisàlide

i neixo transformada en brisa,
que desplega les ales,
en la seda del teu tacte.

 

 

 

Tot intentant seguir la Fanal Blau

 



D'aquí a no res

D'aquí a no res,
xiularà un nou dia.
La nit diu que se'n va.

De matinada,
-sol i ulls-
fan pampallugues
entre el brancatge
dels somnis.

seguint el silenci de l'Elfreelang i la M. Roser

Boscúria onírica (de deomises)

[seguint la resta, la fanalet inclosa]

Un bosc de somnis

Per al foc que desperta

En cors silvestres.

I deixarem que ens creixi

Amb l'abrusada eterna.

d.

Silenci! és de nit

Silenci! és de nit
les boires són al bosc dels somnis
la lluna dorm.


( tot seguint i capgirant )

PSSSSSS !!!

Boires de nit,

somnis de lluna blanca;

Silenci al bosc.

M. Roser Algué Vendrells( seguint tots els somnis, en silenci...)