Em porten a la cuina
els aromes de la infantesa,
uns alls tendres, crepiten a la paella,
com únic condiment d'uns esclata-sangs
que porten el gust de la terra.
No els cal cap espècia.
Bon profit, degustem l'essència
de la senzillesa.
Espero tenir l'honor de seguir-te, Xavi... En una estoneta...
ResponEliminad.
Les aromes dels menjars, ens solen portar un munt de records...
ResponEliminaUi aquests bolets, mmm...
Molts records bonics i la senzillesa d'altes temps per sobre de tots.
ResponEliminaLa memòria de l'autèntic
ResponElimina