Aquesta nit, a les 12:00 comencem de nou!!!!

Avui  és  un dia  de descans,  poseu  la bateria  poètica a  carregar  i  que  demà  hi tornem.

De l'1 al 15 de Novembre...  amb  els  poetes  i poetesses  següents:

1. Esborrall
2. Mª Roser
3. Glòria
4. Barbollaire
5. Marta V.
6. Cantireta
7. Anton
8. Ninona
9. Deomises
10. Zel
11. Joana
12. Laura T Marcel 
13. Carme Rosanas

Començarà  demà, o sigui  aquesta  nit,  Esborrall,  amb el primer  poema.

Oxímoron (o Letícia)(de deomises)

[seguint la zel]

 

 

seguramente vendrá
una presencia para tu sed,
probablemente partirá
esta ausencia que te bebe

A. PIZARNIK.

Véns, com una brisa en un mirador que s'aboca a la mar,
Fresca, pura, necessària, amb els llavis curulls de delit
Per un combat en silenci, per orbitar al voltant de l'atzar,
Fins a l'horitzó, i el record de carrers xops de pluja en la nit.

I ets la joia de sentir-se viu, la llum que regalima de l'esguard
En aparèixer, l'entusiasme del teu somrís que m'emplena el pit
De panorames idíl·lics en l'hàbitat que ocupo, mentre el capaltard
Tenyeix de roigs la profunditat de les teves pupil·les de verd zenit.

Véns, amb l'essència de l'amor encetat per dents adolescents,
Amb el gust de la fruita que coneix l'espera i la impaciència, el dol
De no saber on deixar el neguit quan la mà segueix camins del sol.

I ets la letícia, la rialla que eixampla els limits de tot, el foc que encens
A base de paraules sinceres, l'anhel i el seny, barrejat amb el seu pol
Oposat, i tastes la paradoxa, després d'haver negat el moviment, si véns.


d.

contrast

malmesa, ferida, esquinçada la pell,

tinc temps encara de mirar-te fit a fit, glaç als meus ulls

que se’t clavaran al cor, una urpada de gel

per fer-te sentir el que ara ets per mi,

no res, mort.

(zel en contrast, seguint Rafel)

Lliscant vers el fred

(Seguint la Carme i en Deomises)

S’esquitlla el temps entre les mans,

quan octubre em fita, amb mirada freda,

gebrant la darrere flor de tardor.

Llíssera (de deomises)

[seguint la Carme]

Com una llíssera,

Els teus ulls se m'esquitllen

Endins de l'ànima.

d.

Se t'esquillen

En aquesta  nit,

estimo, encara, els teus ulls.

clars,  profunds  i nets.

Que s'esquitllen

de gàbies estretes

on enquibeixes  els mots.

Il·luminen amb claror de lluna plena

eclipsant petites espurnes de llum.

Ombres, llum

T'amagues al racó de les ombres?
Reflexen els teus ulls la llum
com dues llunes plenes
a la meva nit d'absents estels...

Tímida (de deomises)

[seguint la zel]

Nua et sé bella,
Rotunda timidesa,
Do de la vida.
Per veure't em demano
El racó de les ombres.

d.

...i traicions

els llavis s’omplen de dolçor

i tanca els ulls, sotmesa...

no veu la mirada tèrbola que fuig

i es mira l’altra, balanceig de malucs

que criden ànsies

i el mateix desig que dóna

s’esmuny pels ulls al racó de les ombres

i tanmateix, encara abraça ferm

aquella que ja és vençuda

(Zel, seguint el camí dels petons)

De besos....

De besos i besades
petons potxonets petoners
en la flama del cor
l'espurneig pessigolleja
i els llavis s'omplen de dolçor....

(intent de seguir-te Carme)

País de besos

Estic perduda 
en el país dels besos. 
Vacil·lant flama, 
tot just frego els teus llavis 
i espero la resposta.

República venèria (de deomises)

[seguint la montse]

Avui s'atura

El temps en els teus llavis,

El foc més tendre.

Som fills del pleniluni

En el país dels besos.

d.

PLENILUNI

El temps es revolta,
la pluja trenca el silenci,
el vent despulla l'ambient
de velles promeses.

L'arbre mil·lenari xop i nu
espera el pleniluni
per mudar de color
amb noves fulles.

I el vent altra vegada

I el vent altra vegada
esculpeix núvols al cel,
escampa les espeses boires
i ens empeny cap al gran fred...

Bufa fort, pentina brancams i fulles,
s'emporta a l'aire escombres de bruixes,
s'estampa amb soroll contra els vidres
i fa tremolar fustes i  frontisses
al cau profund de vells enyors.

Xiula, espanta,
i el vent altra vegada
transporta sorra,
transporta pols,
xiula, i ens fa reviure hores de por.

Rei del bosc a la tardor.
I el vent altra vegada
xiula, i ens fa reviure hores de por.

                                (seguint Zel)

blanc

Flocs de neu s’esmunyen entre els seus cabells,

ja blancs, i es desfan

degoteig d’aigua ja poc freda, amb l’escalfor

del seu alè càlid,

que alena entre els dits, i mira el cel, encara gris

però enllà es veu l’ull

i diu, segur que ha entrat el fred, i el vent altra vegada

i el gos udola

(seguint l'Elfri)

I després de mudar-se...

I després de mudar-se calla
vestit de garlandes despentitat
amb la cabellera al vent , tot mudat
amb un somriure als llavis...
dibuixat amb flocs de neu i cristalls
de color blau ....
( tot seguint fanal blau)

I després es muda

Atura el vent
que ha fet trescar els arbres;
la lluna retira aviat,
que està cansada.

A l'horitzó,
el sol es desvetlla cruixit
de tanta dansa.
Treu el nas gelat,
per un cel color rosat,
com si fos flor.
I després es muda.

seguint la Laura T.

Dama de la nit

L'espectacle comença:
negra nit fora d'hores,
llums al rerefons
i soroll.
Llamps i trons,
i de cop bufa el vent,
sense compasió,
fret i a tota canya,
gelant l'ambient
i obrint el teló a la dama de la nit,
La Lluna, 
que contempla impasiva el show,
que sembla riure's de tots nosaltres
que no ens sabem moure sinó en la rutina.

(Seguint la Fanal Blau)

Bleixa el vent

Bleixa el vent
cansat de tan bufar.
El llum entre les fulles,
s'esborrona.
Arriba el fred
i la nit abriga.

Papiroflèxia (de deomises)

[seguint l'Elfri]

En mans de l'hora,

Sóc home i silueta,

Bleix d'origami.

d.